L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pugem a recollir la Copa'

Demà, a les 10 del matí, el Parlament tornarà a reunir-se. Ara feia cinc setmanes que no es convocava un ple, des que el 17 de gener els diputats van escollir la mesa i van convertir Roger Torrent en president de la cambra. No serà el ple d’investidura del nou president, però vindria a ser-ne un preàmbul. Demà no s’aprovarà cap llei ni es nomenarà ningú. Es votaran quatre propostes de resolució que han presentat els grups comuns, PSC, JxCat i Cs.

A la de Junts per Catalunya es pretén reconèixer la legitimitat de Carles Puigdemont, però no com a preparació per investir-lo, sinó tot el contrari: per escollir un altre president, potser la setmana que ve. En aquest sentit, el cap de files de la CUP al Parlament, Carles Riera, ha dit avui a Mònica Terribas que estan "molt lluny" d'un acord amb JxCat i ERC, i ha lamentat que el text que JxCat i ERC pretenen aprovar al ple de demà per legitimar la figura de Carles Puigdemont és una "proposta de resolució de fireta" per "recuperar l'autonomia i les institucions autonòmiques i ratificar la legitimitat de Puigdemont", però no per materialitzar la República.

Recordem que els vots dels quatre diputats de la CUP són imprescindibles per tirar endavant la legislatura, i Riera ha advertit a la resta de grups independentistes que no avalaran una proposta "autonòmica" i del "peix al cove".

Que un partit marqui una posició de màxims és de manual, i la de la CUP és coneguda. La seva idea és el xoc, la confrontació amb un estat que ens confronta cada dia amb les presons preventives i els bloquejos a candidats com Puigdemont o Sànchez, que tenen els vots legals i legítims per ser investits. Però un diria que l’estratègia hauria de ser la de la topada selectiva, perquè és urgent recuperar el Govern. Perquè vivim un temps estrany, de rellotge parat, com si la majoria sobiranista fos un equip que acaba de guanyar una final (les eleccions) però no pugés a la llotja a buscar recollir la Copa (la presidència i el Govern). La demanda de la CUP pot ser coherent. La seva posició, no tant. Al cap i a la fi, quan Rajoy va convocar eleccions amb el 155 la CUP no va desobeir. I això que eren autonòmiques. I també hi va participar. I va fer bé. Si pots guanyar un espai, juga. Però aleshores, l’opció de protesta de la CUP també va ser selectiva, no va ser total.

Mirin, el nou Govern podrà fer dues coses: governar amb el DOGC a la ma i confrontar-se amb l’Estat quan sigui evident que l’Estat sotmet Catalunya a una llibertat vigilada. Fixin-se en el soroll que ha fet la rebuda de Torrent i Colau al rei Felip.

Puigdemont haurà de fer un pas al costat, i l’independentisme haurà de saber tornar a les institucions que s’ha guanyat. I fer-ho no està renyit amb la protesta. Ens sembla que dir-ne autonomisme i parlar de peix al cove serveix per marcar posició pròpia i afegir desànim al desànim.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.