L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Zaplana, exministre d’Aznar i padrí de Rivera'

La situació continua sent ben estranya. Tenim president però encara no tenim Govern. Torra va fer els nomenaments dels consellers, però com que Rajoy, 155 en mà, no els publica, no poden prendre possessió. Gairebé al mateix moment que la justícia alemanya li deia al jutge Llarena una altra vegada que Puigdemont no va cometre cap delicte de rebel·lió, Llarena denegava a Rull i Turull el permís per prendre possessió com a consellers. Fins i tot les dues noves conselleres de Justícia i Agricultura, Capella i Jordà, que són diputades d’Esquerra Republicana al Congrés, es queden a Madrid a votar en contra dels pressupostos de Rajoy. No se sap què acabarà fent el PNB. Tots els partits estan jugant les seves cartes al caire del termini.

Hi ha un fons de duresa creixent contra el sobiranisme, instigat per discursos nacionalistes com el de Ciutadans i aplaudit amb oportunisme per Millo, que ha demanat per carta als alcaldes que “guardin la neutralitat dels espais públics per evitar la ruptura de la convivència”. Ho deia aprofitant les agressions que van cometre persones amb la cara tapada a la platja de Canet de Mar després d’haver arrencat creus grogues i que es va saldar amb cinc ferits lleus. El delegat del govern espanyol posa en el mateix sac els uns i els altres, ignora que la violència física sempre l’ha posat l’unionisme violent i ve a dir que si vostè no vol que no li toquin la cara no posi cap llaç groc. Recorda molt allò de la sentència de la minifaldilla d’aquell jutge, ja fa vora trenta anys, que va dir que un home va cometre violació perquè la noia duia minifaldilla. Vergonya, delegat.

És clar que ahir el PP necessitava fer tot el soroll possible per dissimular una bomba informativa que l’enfonsa encara més al fang de la corrupció: la detenció de Zaplana per blanqueig de deu milions i mig d’euros que hauria cobrat quan era president del País Valencià, que tenia a Panamà i que estaria portant a Espanya d’amagat. Amb la seva caiguda es confirma, per si calia, que sota la presidència d’Aznar dirigents del PP de Madrid, València i Balears van enriquir-se a mans plenes. Parlo d’aquestes tres comunitats perquè Esperanza Aguirre va parlar de l’“eje de la prosperidad” per referir-se a l’eix Madrid-València-Palma, en què València feia de port de Madrid, de laboratori de totes les megalomanies (Terra Mítica, Marina d’Or, l’intent de transvasament de l’Ebre) i tot amb la intenció no dissimulada de tallar els vincles entre Catalunya, el País Valencià i les Balears. L’etapa d’Aznar, sobretot la de la majoria absoluta 2000-2004, que culmina amb l’apoteosi ‘kitsch’ del casament de la seva filla a El Escorial, és ja l’etapa de la corrupció a gran escala. Aznar és el president rodejat, ministres inclosos, de corruptes convictes i confessos, imputats o investigats. Doncs bé, aquest home és l’ideòleg de Rivera, l’home de l’“abans es trencarà Catalunya que Espanya”.

Ahir corria una foto de salvadors de la pàtria units: Zaplana, Rivera i Bono, somrients, protegits per l’ombra de la monarquia. És de maig del 2013, conferència d’Albert Rivera a Madrid. Zaplana i Bono fan de padrins i Rivera diu: "La deriva soberanista de Cataluña es fruto de la pérdida de valores que ha sufrido toda España". Certament, la corrupció és una pèrdua de valors.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.