L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Crisi de Govern, estat d'excepció'

Dels canvis de govern se’n diuen crisis, i si en alguna ocasió aquesta paraula, ‘crisi’, no sona exagerada, és avui, amb els canvis que han anunciat Puigdemont i Junqueras amb posat seriós i to més aviat greu. Són canvis destinats a convertir el Govern en un bloc compacte que prendrà les decisions “de manera solidària”, ha dit Junqueras aquest matí, davant el repte de convocar, organitzar, celebrar i implementar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre.

Dic que ‘crisi’ és avui una paraula que escau perquè els canvis arriben quan ja només falten dos mesos i mig per a l’1 d’octubre, i , en condicions normals, a aquestes altures del cronograma ja no hi hauria d’haver dubtes sobre qui fa què i a què s’exposa: que votar el dia 1 tindria conseqüències penals sobre qualsevol que firmi un paper o autoritzi una despesa es donava per descomptat. Que, per dir-ho en termes esportius, un dels dos equips hagi de fer canvis de darrera hora és com si hagués de remuntar, com si anés perdent, i indica que les dificultats de tota mena que està trobant el Govern per aconseguir posar les urnes l’1-O són capaces de fer dubtar de si es veuen amb cor de tirar endavant consellers i equips de consellers que es van comprometre amb el referèndum el 21 d’abril, encara no fa tres mesos, en aquell acte solemne al Pati dels Tarongers, en què Junqueras va parlar de prometre’s el referèndum els uns als altres.

Això, doncs, és una crisi de govern que serà degudament amplificada pel govern espanyol i l’oposició a Catalunya. Sobre el Govern i sobre els consellers rellevats cauran tota mena de comparacions de processos polítics en què els que volien un canvi van estar disposats a pagar-ho a qualsevol preu. I, alhora, em sembla clar, també, que continua havent-hi gent disposada a pagar qualsevol preu, i que la darrera paraula del Procés no està dita, encara.

No vull restar ni un punt d’importància a la crisi de govern que Puigdemont ha hagut d’afrontar avui. Però tampoc no caiguem en la trampa de creure que només el govern català està vivint moments excepcionals. Fa molt temps que el govern espanyol ha decidit tractar Catalunya amb una mena d’estat d’excepció. Perquè el govern espanyol tingui la impressió que està guanyant la partida momentàniament li ha calgut fer una reforma exprés del TC fins a convertir-lo en una mena de tribunal penal, ha hagut de substituir un ministre de l’Interior que fabricava proves contra adversaris polítics, ha hagut de pagar amb favors a governs de tot el món perquè no donessin suport a la causa del referèndum, i ha forçat la fiscalia a actuar contra el Govern pel 9-N, en una gran demostració d’autoritarisme, com es va veure ahir en la investigació de la Guàrdia Civil al TNC.