L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El 155 estava decidit'

Ja tenim aquí el 155. El tenim anunciat aquest matí, el tindrem aprovat dissabte en consell de ministres i el tindrem oficialment activat la setmana que ve, probablement dijous, després del preceptiu ple del Senat.

Dono tota la responsabilitat de l’activació del 155 a Rajoy. Si algun dia ha quedat acreditat que no escolta, aquest dia és avui.

Per què dic això? Deuen recordar que Rajoy va demanar a Puigdemont una resposta “clara i precisa” sobre si havia declarat la independència o no. I s’entenia que si l’havia declarat ens cauria a sobre el 155. Doncs bé, carta d’aquest matí de Puigdemont: “El 10 de octubre, el Parlament celebró una sesión [...] donde propuse dejar en suspenso los efectos de aquel mandato popular”. Més endavant: “Esta suspensión continúa vigente”. Més endavant, al final: "[...] si el gobierno del Estado persiste en impedir el diálogo y continuar la represión, el Parlament podrá proceder [‘podrá’, señor Rajoy, futur], si lo estima oportuno, a votar la declaración formal de la independencia que no votó [‘que no votó’!] el día 10 de octubre”.

No és això una resposta clara i precisa? O què volia Rajoy? Una humiliació? Que Puigdemont digués: “No, Sànchez i Cuixart que s’estiguin a la presó, la violència policial de l’1 d’octubre va ser un mal moment, el vaixell que continua al port és un creuer turístic, els 2,28 milions de persones que van anar a votar l’1-O no compten…” President Rajoy: no es va declarar la independència i vostè activa el 155? No cal que hi donin més voltes: ha quedat clar que la resposta de Puigdemont no els importava un rave. El 155 estava decidit, posin-lo a la llista de mesures amb què el govern espanyol, el PSOE, Ciutadans i la Corona han decidit tractar Catalunya: jutges, policies, guerra bruta i, ara, el 155.

La carta de Puigdemont diu moltes coses que una oïda mitjana (no cal que sigui gaire fina) capta de seguida: diu que va suspendre la DUI “para propiciar el diálogo que de manera reiterada nos han hecho llegar, a usted y a mi, instituciones y dirigentes de toda Europa y el resto del mundo”. Està dient: “Rajoy: t’han dit que seguis a parlar. Saps que Berlín t’ha trucat tres vegades”. Puigdemont recorda a Rajoy que dilluns li va demanar de veure’s. No s’han vist. Vostès creuen que en un conflicte d’aquesta magnitud Rajoy no ha de rebre Puigdemont? Tant l’humilia a Rajoy, el diàleg? Té raó Puigdemont quan diu: “Pese a nuestra voluntad de diálogo, que la única respuesta sea la suspensión de la autonomía indica que no se es consciente del problema y que no se quiere hablar”.

Quan avui, en la seva nota, el govern espanyol parla de recuperar la convivència pacífica, ignora que la convivència és pacífica. Que s’ha tensionat des del dia que la seva policia i la Guàrdia Civil van agredir els votants, i que si ha de “frenar el deteriorament econòmic i la inseguretat jurídica” és gràcies a les pressions i a les mesures que han dut a terme perquè les empreses catalanes canviïn la seu fiscal. Però si ahir el president del comitè d’empresa de Seat admetia pressions fins i tot de la monarquia!

Avui hi ha Consell Europeu a Brussel·les. Rajoy no voldrà que es parli de Catalunya. No ho podrà evitar, almenys no a les pauses. Ara mateix hi ha un conflicte diplomàtic enorme amb Bèlgica. El primer ministre belga, quan li van preguntar aquesta cap de setmana si reconeixeria una Catalunya independent declarada de manera unilateral, va dir que preferia no contestar a la pregunta. La Moncloa es va encendre d’ira i va amenaçar de cridar l’ambaixador i no votar una candidatura belga a un organisme europeu. I com ho sabem? Doncs perquè el govern belga està tan enfadat amb l’espanyol que avui ho ha filtrat amb tot luxe de detalls a la premsa belga. Que se sàpiga com pressiona el govern espanyol els seus iguals.

Que quedi clar per a la història que el president Puigdemont va contestar clarament al govern espanyol que la independència no està proclamada. Madrid es podrà agafar a la literalitat de “jo et vaig preguntar exactament i tu m’havies de contestar exactament”. Escolti, li estic dient que ho tinc suspès. Que parlem. Fem política, sisplau.

Què passarà ara? Doncs que aviat ens quedarem sense bona part del govern de Catalunya: adeu control dels Mossos, potser de l’Ensenyament, de les finances per descomptat. Encara que no ho digui, Europa es mira amb preocupació la desaparició del govern que controla Catalunya perquè ara la resposta política passarà al carrer i vindrà una onada de desobediència pacífica.

I naturalment, què passarà ara, doncs que més d’hora que tard el Parlament proclamarà la independència de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP en parlaven aquest matí.