L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com ja va dir Sánchez-Camacho'

9 de novembre del 2014. Més de dos milions tres-centes mil persones van votar en la consulta sobre la independència de Catalunya. Ho van fer davant un estat espanyol que no se’n sabia avenir, i de centenars de periodistes de tot el món que van venir a explicar-ho. Van haver de passar dos dies abans que el govern espanyol no comencés a reaccionar. I ho va fer per boca de l’aleshores presidenta del PP de Catalunya, que se'n va anar a Tele 5 a anunciar el que faria la justícia.

Alícia Sánchez-Camacho: La querella que s'ha formalitzat aquest mateix matí té bases jurídiques molt sòlides. Parlaríem de tres delictes: prevaricació, desobediència als tribunals i malversació de fons públics.

En efecte, com han vist, va ser una diputada del PP la que va anunciar el que, segons ella, anava a fer la Fiscalia aquell matí mateix.

Però no va ser així. La Fiscalia de Catalunya no estava segura que s’hagués comès cap delicte, i per descomptat, no volia que fos dit que actuava a demanda del partit polític al Govern. I va passar un dia, dos, tres, quatre, fins a deu dies, i el 21 de novembre, finalment, la Fiscalia de Catalunya, actuant a les ordres del fiscal general de l’Estat, va presentar la querella. Un mes més tard el fiscal general de l’Estat va dimitir adduint raons personals, però els seus desacords amb el govern espanyol eren coneguts, i el del 9-N, n’era un.

Ara, el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau són a un pas de la banqueta dels acusats. El jutge ha desestimat la petició d’arxivar la causa. Ho ha fet 48 hores després de les eleccions del 26-J.

Podríem discutir sobre si els fets són constitutius de delicte, però aquesta discussió no té gaire sentit. La querella va estar directament inspirada pel govern espanyol, com hem vist, que va haver de vèncer la resistència de la Fiscalia.

Mirin, aquests dies estem sentint el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina antifrau fent-se els ofesos perquè els van gravar. Diuen que una gravació il·legal és una prova nul·la. I com que no hi ha proves, no hi ha fets. Sí, sí que hi ha fets. Els hem sentit tots dos conspirant per destruir la carrera política dels seus adversaris. Els fets importen. En el cas del judici del 9-N és el mateix, però al revés. La justícia creu que hi ha proves del delicte, i, per al PP, només és del delicte del que es pot parlar. Però al 9-N també hi ha fets, i els fets són que 2,3 milions de persones que van anar a votar.

Ho van fer per superar un conflicte polític, no jurídic. Dels conflictes jurídics se n’ocupen els jutges. Dels conflictes polítics se n’ocupen els polítics. Però a Espanya hi ha un govern que ha decidit, amb l’aprovació d’una bona part dels partits de l’oposició, que dels conflictes polítics amb Catalunya se n’ocupi la justícia. Cal reduir-ho tot a un article del Codi Penal, que és l’únic llenguatge que fan veure que entenen i en què se senten més còmodes, sense cap marge per negociar i resoldre el conflicte polític. Cap. Ni tan sols el conflicte polític de Catalunya, que s’expressa a les urnes, que és el somni de qualsevol govern en un món cada vegada més complex: tenir uns adversaris que volen discutir els problemes a les urnes. Quan un problema polític és reduït a un judici, aleshores estem davant d’un judici polític. I espero que ningú no pensi que exagero, sobretot quan hem sentit el ministre dient que el president del govern espanyol sap que estava maquinant per destruir adversaris polítics, amb l’ajut, entre altres, de la Fiscalia.