L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Estem ben cardats"

Una altra mala notícia arriba de matinada des dels Estats Units: la mort de Leonard Cohen, als 82 anys.

I mentrestant, Obama fa el cor fort i en estricte compliment del deure que els mecanismes institucionals de l’Estat funcionin com un rellotge, començant pel respecte al resultat electoral, va rebre ahir Donald Trump a la Casa Blanca. L’un, Obama, l’home que es va riure de Trump, que va dir que si era president posaria en perill la República, que no era algú amb els atributs que calen per ser president i comandant en cap. Doncs bé, l’altre, Trump, que trucava a la porta del Despatx Oval com a president electe, havia dit que Obama no era americà i que havia estat fundador de l’Estat Islàmic.

Obama i Trump no es coneixien personalment, no s’havien trobat mai. Ahir van haver d’obrir, doncs, un canal de comunicació, tant polític com personal. I m’imagino que a part d’abordar el calendari de reunions per a la transició i per a la presa de possessió, deurien parlar de què pensa fer Trump amb Hillary Clinton, a qui va dir que intentaria ficar a la presó.

Mentrestant, els amics americans em continuen enviant correus del que hi està passant. Un nord-americà resident a Barcelona –que va votar Hillary per disciplina, perquè era de Sanders– em descriu la seva cosina, família amb qui comparteix moltes coses, i que va votar Trump: “És una dona intel·ligent, madura, pacífica, una persona d’ordre i amb estudis. Una cristiana moderada. És evident que no li agraden els polítics corruptes (la casta) però, esclar, no vol carregar-se el sistema ni fer la revolució. Té una bona feina i una casa bonica. No treballava a cap fàbrica que hagi tancat ni a cap mina de Pennsilvània. Òbviament, no està contra la ciència però tampoc penso que es prengui l’amenaça del canvi climàtic gaire seriosament. I, en canvi, no veu cap problema a votar per un candidat que compta amb el suport del KKK [Ku Klux Klan]. Estem ben cardats”.

Al mateix temps, és veritat que si Hillary Clinton hagués arrossegat més votants, ara no estaríem així. I mira que fins i tot Noam Chomsky va dir: “Votem Hillary per què no guanyi Trump i després ja li farem una oposició activa”. Per a alguns demòcrates això era com abaixar-se els pantalons.

Sí, donem voltes a la victòria de Trump com n’hi vàrem donar al Brexit. La meva conclusió és que tot això ho explica una suma de molts factors. Venim d’una dreta americana transformada en extrema dreta que té poderosos aparells televisius, por, molta por al terrorisme i identificació de l’enemic: musulmà o immigrant il·legal, una mala candidata, rebuig difús a la globalització perquè en el nostre imaginari, les identitats nacionals són tribals, i les fronteres polítiques, les fronteres dels estats, estan gravades a foc al nostre cervell, són molt potents. Gent que s’ha quedat sense feina i gent que cobra menys treballant més, i la idea que el passat d’Amèrica era millor, encara que si rasques, potser és un passat idealitzat.

Aquest és el món que tenim, però no no n’és l’única cara. Tenim eines i hem de tenir voluntat perquè sigui millor.