L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Força i raó'

El relleu d’ahir del director general dels Mossos, Albert Batlle, només pot interpretar-se en la línia que el Govern està absolutament decidit a posar les urnes l’1-O i vol que tots els càrrecs sensiblement afectats estiguin fidelment alineats amb aquest objectiu. Que no ho estaven, Jané i Batlle? Sí, però no a qualsevol preu; no al preu, concretament, de desobeir els jutges. I tothom ho sabia.

Batlle va ser nomenat director general dels Mossos ara fa 3 anys. Al cap de poques setmanes va venir a aquest plató.

Faltaven 3 mesos per al 9-N. Li vam preguntar: “¿Es plantegen que el 9-N el president de la Generalitat doni una ordre i la delegada del govern central en doni una altra?”; va contestar: “No ens ho plantegem en absolut. Els Mossos compliran l’escenari que la llei els encomani, i ja està”.

De com va anar el relleu de Batlle els en puc explicar una detall. Com se sap, al nou conseller de l’Interior, Joaquim Forn, li van preguntar per Batlle aquest cap de setmana i va respondre que no podia confirmar que Batlle continuaria en el seu càrrec. En la primera reunió que van tenir, Batlle li va dir a Forn que actués com pensés que ho havia de fer millor, i Forn li va acceptar la dimissió. Va ser tan ràpid que aquesta reunió va ser la més ràpida en la llarga carrera política de Batlle.

Batlle sempre ha dit el mateix: els Mossos es deuen a la jerarquia i la jerarquia comença amb el president de la Generalitat; però de vegades, els Mossos actuen com a policia judicial: obeeixen les ordres d’un jutge que no tenen més remei que obeir.

Això explica que, com hem dit aquí alguna vegada, tal com el govern espanyol actua contra el referèndum, per celebrar-lo caldrà obeir la legalitat del Parlament i desobeir la legalitat espanyola, la qual cosa fa entrar el Procés en una dimensió desconeguda, perquè fins ara des de Mas a Forcadell, passant per Homs o Rigau, tots els polítics favorables a la consulta requerits per la justícia han obeït les resolucions.

En aquest punt pot començar o augmentar l’angúnia de molts ciutadans que, dels seus càrrecs, n’esperen solucions i no més conflictes. És natural. I alhora, és d’una absoluta desproporció que calgui estar jugant a les trinxeres per voler posar les urnes i que tothom pugui expressar el seu vot. I no perdem de vista fins a quin punt el govern de Rajoy ha apartat del seu càrrec persones que no li seguien el joc de perseguir el Procés de Catalunya amb jutges en comptes d’abordar-lo amb política, com va passar amb la cúpula fiscal, espanyola i catalana, que es va oposar a perseguir Mas pel 9-N.

Cada cop queda més clar que el govern espanyol té més força però té menys raó. Mirin, la comparació amb el referèndum de Veneçuela és relliscosa, com totes les comparacions, però no s’hi val a aplaudir una consulta quan ens agrada i dir que és un cop d’estat quan no ens agrada. D’acord que no t’agradi, però escolta i actua. Ja sabem que els estats escolten selectivament, però fins i tot Trump ha penjat un comunicat aquesta nit en què ha notat l’èxit de la consulta a Veneçuela. Quan volen, escolten. Escoltaran Catalunya? Si no són capaços d’escoltar el clam dels refugiats sirians. Els estat tenen les seves lògiques. En un país com Estònia les simpaties deuen estar per Catalunya, però l’exèrcit espanyol hi té cinc caces F-18 vigilant l’amenaça russa en el marc d’una acció de l’OTAN. Ahir Rajoy era a Estònia? Creuen que Estònia dirà res ara a favor del referèndum a Catalunya? I amb tot, no hi més remei que convertir les raons en vots.