L'anàlisi d'Antoni Bassas: '155, el govern d'Espanya per la força'

La pregunta que es fan avui a Barcelona i a Madrid, la pregunta que es fan Puigdemont i Rajoy, és la mateixa: com hem de fer el que volem fer?

En el cas de Puigdemont, la pregunta és com pot fer el Parlament la declaració d’independència?

En el cas de Rajoy, la pregunta és com desplegar l’aplicació del 155?

El sobiranisme es pregunta quina mena de sessió pot aixoplugar una votació o una proclamació: un debat de política general o un debat monogràfic? Què és més segur jurídicament? I, sobretot, quan? Es tracta de fer-ho just després de saber-se l’abast del 155, d’aparèixer als ulls del món en una seqüència d’acció-reacció: l’estat espanyol em retira l’autonomia, jo proclamo la independència.

El govern espanyol està negociant amb el PSOE quina part del govern de Catalunya intervé. Qui treu? Qui posa per substituir-lo? Durant quant de temps? Si convoca eleccions, qui s’hi podrà presentar? El sobiranisme anirà a votar? Pot funcionar un govern de Catalunya teledirigit? Quina autoritat real pot tenir un govern que per més tècnic que sigui, ningú no ha escollit? Serà un govern amb poder però sense autoritat? Els Mossos es comportaran com la Policia Nacional? Com és un informatiu a TV3 o a Catalunya Ràdio amb garanties deontològiques, amb un censor corregint els textos de les notícies? Com pot governar Espanya a Catalunya sense haver d’estar imposant la força policial o judicial constantment?

Hi ha una contradicció en la posició del PP i del PSOE: diuen que la frase de Puigdemont, de la carta d’ahir, “si el Gobierno del Estado persiste en impedir el diálogo, el Parlament podrà votar la independencia que no votó el 10 de octubre” és una amenaça humiliant. Aleshores, si és una amenaça, vol dir que saben que la DUI no es va produir. Tu amenaces amb una cosa que faràs, no que ja has fet.

És veritat que Rajoy aprovarà demà el 155 després de rebre el suport de Macron i de Merkel, que repeteixen de memòria allò que Madrid els ha suplicat que diguin: que el conflicte amb Catalunya és un afer intern espanyol i que esperen que hi hagi diàleg dins la Constitució.

Entrem en un territori encara més desconegut, que és com fer compatible la gran anormalitat que ens cau a sobre, amb repressió i censura, amb la vida normal que demanen la sanitat o l’ensenyament. Com més hi penso, més veig que som unes noves generacions de catalans que s’enfronten al moment a què altres generacions s’han enfrontat abans: com existir dignament. Ara no hi ha bombardejos, però hi ha repressió, que s’intentarà dissimular amb formes d’actuació quirúrgica i d’aparença democràtica. A curt termini em sembla clar que ja estem sacrificant comoditats. Tenim alternativa? Té alternativa la dignitat?

Parlant de dignitat, demà l’ARA entregarà, amb cada exemplar, el llaç groc que servirà per solidaritzar-se a la manifestació de demà amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i demanar-ne l’alliberament. El llaç groc és una iniciativa d’Òmnium i l’ANC a la qual se suma l’ARA.