L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La investidura, en marxa'

La investidura d’un nou president de la Generalitat la setmana que ve està en marxa, i això inclou, fins i tot, la redacció del discurs d’investidura. Ara només falta que el president Puigdemont en comuniqui el nom. D’aquesta manera, amb Puigdemont dirigint l’operació de la tria del candidat i el tempo de l’operació, que es tancarà, si tot surt bé, quan faltarà una setmana perquè acabi el termini del 22 de maig, sembla que s’imposa aquella idea que els dèiem que el pròxim president estarà personalment i políticament lligat a Puigdemont. Que es pretén que hi hagi una continuïtat entre aquest Govern i el de l’1 d’octubre i la declaració d’independència, i que mentre Puigdemont continuï lliure a Alemanya o a Bèlgica, és a dir, mentre Alemanya no l’extradeixi a Espanya, Puigdemont continuarà sent un agent actiu de la política catalana. Tampoc es descarta que la primera llista del Govern contingui noms de consellers que van ser cessats pel 155, que ara són a la presó, que hi estiguin d’acord -naturalment, amb el nomenament- o que no hagin abandonat la política, com ara Jordi Turull o Josep Rull. Serien nomenaments simbòlics, que durarien molt pocs dies perquè serien ràpidament anul·lats pel dret. Caldrà saber com s’equilibrarà la presidència efectiva amb la presidència diguem-ne moral (dic moral en el sentit que Puigdemont agradarà més o menys, però era qui tenia els vots per tornar a ser investit).

Mentrestant, avui, Rajoy, després de tenir-se-les ahir al Congrés amb Rivera perquè Rivera troba que Rajoy és tou amb Catalunya i en vol treure algun profit, se n’ha anat al programa de la Susanna Griso i allà, en aquest mode de “Vinga, feu govern d’una vegada a Catalunya que el PNB m’ha d’aprovar els pressupostos”, ha dit que està disposat al diàleg amb el nou govern de Catalunya en el marc de la llei, que és com no dir res però sona bé. No diu res, perquè amb presos, exiliats i processats i amb mentides sobre mestres, el diàleg haurà de ser estrictament institucional. Després que Rajoy ni tan sols respongués a Mas amb aquella carta dels 22 punts, no el veig ara fent d’estadista, precisament ara que per la dreta l’acusen de tou. I sona bé, perquè ajuda a crear el clima de distensió mínima que permeti la investidura a Catalunya.

Mentrestant, el jutge Llarena comença a assumir que no hi ha rebel·lió. En la interlocutòria en què confirma el processament dels acusats, insisteix que continua considerant violència tant la manifestació del 20-S davant la conselleria d'Economia, com la resistència davant els col·legis durant l'1-O, com els talls de carretera de la vaga del 3-O, però llavors diu que, en cas que no es pugui provar que hi va haver violència, la fiscalia i la resta d'acusacions sempre podran demanar que es jutgi els responsables per delictes de menys transcendència penal com ara la conspiració per a la rebel·lió o la sedició. És a dir, es cura en salut.

I això és gravíssim, perquè ja es veu que aquesta instrucció del Suprem és un desastre. Fixin-se: si al final condemnessin els presos per violència, i ja veus que de moment ni Bèlgica, ni Alemanya, ni Suïssa, ni Escòcia et compren que hi va haver violència, la sentència tard o d’hora pot quedar impugnada al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. I si la condemna finalment no és per rebel·lió sinó per sedició o conspiració, quedarà clar que la instrucció ha estat esbiaixada, per dir-ho educadament: amb presons provisionals abusives, arbitràries, per la cara. Com diem a l’editorial de l’ARA d’avui, acabi com acabi, l'anomenada marca Espanya en sortirà perjudicada, com, de fet, ja està passant.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.