L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Ja sabem com funciona això"

El president Rajoy té dues característiques fonamentals: és lent i previsible. Tan previsible que el que vàrem comentar ahir abans de sentir-lo a Barcelona val exactament igual que després de sentir-lo.

Certament, Catalunya té un problema greu de mal servei de Rodalies i Rajoy va prometre una inversió milionària en 8 anys, el que no és una mala notícia. Però una simple mirada a la nostra portada d’avui explica fins a quin punt els vora 4.000 milions de Rajoy en 8 anys no poden despertar passions: “Rajoy anuncia infraestructures ja previstes”, “El Govern exigeix garanties de compliment”, “Els empresaris diuen que cal executar el que es promet”, “Els 4.200 milions compromesos fins al 2020 queden lluny de la inversió que estableix l’Estatut, equivalent al pes de Catalunya en el PIB estatal”.

Ahir, mentre Rajoy passava un vídeo triomfalista sobre infraestructures a Espanya, Rodalies tornava a avariar-se.

I, dèiem, Rajoy és lent: després de més de 5 anys de manifestacions milionàries, ha fet un primer moviment: prometre unes inversions que, si es compleixen, no com fins ara, estaran acabades d’aquí 8 anys. Apassionant.

Tan apassionant com la història del corredor mediterrani que acabarà passant per Madrid. Mentre que la Constitució espanyola consagra un estat descentralitzat, la inversió espanyola continua centralitzada com a l’Espanya radial del segle XIX. I la interconnexió mediterrània no ha estat mai cap prioritat. Mirin, d’aquí 15 dies, el 14 d’abril, farà 25 anys que es va posar en servei el primer AVE d’Espanya, el Madrid-Sevilla. 25 anys. Saben quan fa que es va connectar Espanya amb França per alta velocitat? Fa 3 anys, el 2013. Després del Madrid-Sevilla van trigar 21 anys a portar l’AVE a França per Catalunya. Deu ser que volen que ens cansem de parlar d’això, perquè, certament, cansa molt.

Com diria Gerard Piqué, “Ya sabemos como funciona esto”. Ahir hi va tornar. A l’acabar un partit de la selecció espanyola li pregunten si ell entrenaria el Madrid, i Piqué, que calcula sempre el seu discurs (una altra cosa és que l’encerti sempre), s’enfila i contesta:

Com explica avui l’Albert Llimós, Piqué fa referència a Marta Silva Lapuerta, que va ser secretària general del Madrid durant els primers anys de presidència de Florentino (que ahir era a Barcelona escoltant Rajoy), i que és un habitual a la llotja de l'estadi madridista. Resulta que Marta Silva va ser advocada general de l'Estat des del 2012 fins al passat mes de novembre. Mentre exercia aquest càrrec, Leo Messi va ser condemnat per frau fiscal a 21 mesos de presó. La fiscalia havia retirat l'acusació contra el jugador però l'Advocacia de l'Estat va seguir demanant per a ell penes de presó i, finalment, el jugador va acabar condemnat. Durant el judici a l'Audiència de Barcelona, l'advocat de l'Estat Mario Maza va titllar el futbolista de "capo mafiós".

Per què Piqué s’arrenca a fer aquest discurs? Primer perquè aquest és el seu missatge de sempre, i s’hi manté. Després perquè d’aquí 3 setmanes el Barça jugarà al Bernabéu i ja va dir que, per a ell, els xiulets al Bernabéu eren una simfonia per a les seves orelles. Després perquè connecta profundament amb el culer. Perquè li encanta portar la línia comunicativa del club. Perquè al Barça ja li va va bé que algú més o menys inatacable digui aquestes coses. Perquè amb la seva personalitat, el seu palmarès i les seves opinions té la campanya feta per al dia que vulgui ser president del Barça. I perquè som molts els que, en matèria de poder a Espanya, “ja sabem com funciona això”.