L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un diari que és un poema (i no de Nadal, precisament)'

Les dificultats que ens esperen en els pròxims mesos s’expressen de manera eloqüent a la portada d’avui:

“Junts per Catalunya busca com investir Puigdemont. S’estudia reformar el reglament del Parlament perquè pugui prendre possessió sense tornar”.

O sigui, que les eleccions van donar una sola majoria parlamentària viable políticament per investir un president, la de Junts per Catalunya més Esquerra Republicana, però allò que seria normal, és a dir, que s’investeixi Puigdemont i llestos, ja es veu que serà molt complicat, fins i tot per a un president que canvia de cotxe sota un túnel i s’escapa del control d’un helicòpter o aconsegueix parar l’euroordre de detenció de la justícia espanyola. Dit d’una altra manera, resulta que el primer candidat a ser president de Catalunya no pot tornar a Catalunya sense risc, gairebé cert, de ser empresonat. Això sol ja dona una idea de les dificultats a què s’enfronta la nova majoria parlamentària.

Però com els Dupont, jo encara diria més: en el supòsit que es pugui investir un president, quina política podrà fer?

Obertura d’Economia:

“Montoro blinda la intervenció de les finances catalanes amb el 155. Hisenda suspèn els acords anteriors i ara vincula el control financer a la suspensió de l’autonomia, però quan s’acabarà el 155, tenint en compte que si finalment Junts per Catalunya i Esquerra Republicana formen govern sentiran l’alè del govern espanyol al clatell? Ningú no ho sap.

I a més a més, Montoro, és a dir, Rajoy, és a dir, l’Estat, “aprieta però no afloja”. Anem a la pàgina 42, Mèdia: “El conflicte de l’IVA obliga TV3 a cancel·lar ‘Tarda oberta’”. Ja saben la història: Montoro va canviar el criteri i ara reclama a la CCMA 167,4 milions de l’IVA. Potser la justícia acabarà donant la raó a TV3, però el cas és que la cadena ha hagut de començar a retallar, i no pot contractar un programa de tarda amb una productora. I potser haurà de prescindir del ‘Preguntes freqüents’, encara que s’hagi convertit en l’espai revelació de la temporada. Hi ha altres maneres de tancar una tele, i una manera efectiva de fer-ho (“consiguiendo el efecto sin que se note el cuidado”) és perjudicant-ne la programació fins a fer-la menys competitiva.

Doncs quin diari ens ha quedat. No hi cap bona notícia? Doncs sí: L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l’Airef, considera que aquest darrer trimestre de l’any Catalunya creixerà un 0’7%, gairebé el doble del que s’havia previst en un principi. Hi ajuden la fortalesa exportadora, el repunt de la construcció, el repunt del comerç minorista. I certament hi ajudaria molt que el govern espanyol deixés d’airejar previsions catastrofistes i males notícies econòmiques sobre Catalunya. Sobretot perquè després no són veritat.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.