L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els que no es mouen no surten a la foto'
"Estem parlant d’un esborrany, com el seu nom indica no definitiu, però res del que diu és sorprenent, més enllà de com pensa aconseguir fer efectiva la independència en cas que es declari sense referèndum"
La victòria de Pedro Sánchez sobre Susana Díaz és una notícia amb moltes capes.
És la victòria de les bases sobre Felipe, sobre Guerra, sobre Zapatero, sobre Rubalcaba, sobre 'el que se mueve no sale en la foto'. Doncs, Alfonso, 'los que se han movido y van a salir en la foto te saludan'. Els militants socialistes no s’han empassat l’abstenció per fer president Rajoy ni el cop d’estat de Felipe des de la SER per derrocar el secretari general.
És la victòria de la gent sobre la gerontocràcia que volia col·locar el seu cadell protegit. Aquesta foto estalvia bastants comentaris.
Però el cadell era molt tendre. La derrota de Susana Díaz és sense pal·liatius. Ha perdut a tot arreu excepte a Andalusia. Resultava patètic sentir-la ahir a la nit, presumint de resultat a Andalusia, allà on diu que la gent coneix i valora les seves polítiques. I pensar que vàrem haver de sentir Zapatero dient que a Catalunya no la volien perquè era dona i andalusa…! S’atrevirà a dir el mateix, ara, de tot Espanya? Li tenen mania a tot Espanya perquè és dona i andalusa? No, senzillament, a tot arreu ha sonat igual: antiquada, autoritària i orgullosa. Ella, que presumeix sempre de guanyadora, no ha guanyat enlloc, fora de casa seva.
Una altra cosa és què farà ara el PSOE, que està trencat, que ja veurem si Sánchez hi pot treballar. Miquel Iceta deia en aquest estudi, fa poques setmanes, que la lluita era fratricida. Una altra cosa és que Sánchez sigui l’home que necessita el partit, perquè les limitacions del seu lideratge han quedat bastant paleses. I, pel que fa a Catalunya, encara que ha fet campanya parlant de la plurinacionalitat d’Espanya, és l’home que quan es va convocar el 9-N el va “condemnar” com si fos un acte violent.
Parlant d’això, ‘El País’ obre avui amb “l’esborrany secret” de la llei de transitorietat jurídica, que diu:
"Si l'estat espanyol impedís de manera efectiva la celebració del referèndum, aquesta llei entrarà en vigor de manera completa i immediata quan el Parlament constati aquest impediment", això voldria dir declaració d’independència.
Aquest matí, el diputat i portaveu de Junts pel Sí Jordi Turull ha sortit immediatament a desmentir el contingut de la notícia amb aquest tuit:
La llei també dedica un apartat complet a la regulació del referèndum i també estableix quina seria la pregunta: "Vol que Catalunya sigui un estat independent d'Espanya?" La norma també assenyala que una majoria de vots a favor, sense mínim de participació, convertiria la decisió en vinculant, diu que el català seria l’única llengua oficial i el castellà gaudiria de “reconeixement especial com a part important del patrimoni cultural de la societat catalana”. Diu també que tenir la nacionalitat catalana no exigeix la renuncia de l’espanyola i que el dret de la Unió Europea mantindria la seva naturalesa respecte del dret intern”.
Estem parlant d’un esborrany, com el seu nom indica no definitiu, però res del que diu és sorprenent, més enllà de com pensa aconseguir fer efectiva la independència en cas que es declari sense referèndum.