L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont porta la iniciativa'

Puigdemont és l’home del dia. Ja havia ha quedat clar que mentre fos a Bèlgica no seria detingut perquè Espanya ha retirat l’euroordre i aquest matí el president ha agafat un avió i s’ha presentat a Copenhaguen:

“Arribat a Copenhaguen. A les 2 participo al debat ‘Catalunya i Europa, en una cruïlla per la democràcia’, a la Universitat de Copenhaguen. Ho podreu seguir en directe”, etc.

Què ha passat, aleshores? Doncs que immediatament, a les 08.45 h, la Fiscalia General de l'Estat ha cursat l’euroordre per detenir Puigdemont, però a qui correspon demanar o no la detenció és al jutge del Suprem, Pablo Llarena. Però Llarena no tenia intenció de tramitar l’euroordre esmentada, perquè el jutge va avançant la instrucció al seu ritme, perquè una cosa és que la policia danesa detingués Puigdemont o el cités a declarar i una altra que el lliurés a Espanya.

Sigui com sigui, que el president s’atreveixi a sortir de Bèlgica sempre és un risc tenint en compte que després de l’“a por ellos!”, el crit més popular a Espanya és “Puigdemont a prisión”. Però aquest matí, una persona del seu entorn em deia “que està tot molt estudiat”.

Si al final és així, si al final i malgrat tota la pressió del govern espanyol a través de la fiscalia, Puigdemont pot tornar tranquil·lament de Copenhaguen a Brussel·les, el president haurà tornat a posar en evidència la justícia espanyola i es permetrà dir-li “em puc moure amb llibertat per tot Europa excepte per Espanya”, la qual cosa encara enfurismarà més el govern espanyol.

Perquè, a més, tot això passa el dia en què el president del Parlament, Roger Torrent, proposa el candidat a la investidura. I ara mateix, que tingui els vots, només hi ha un diputat: Carles Puigdemont. I si la policia danesa el detingués o es posés a disposició de la justícia danesa, potser aprofitaria per demanar el vot delegat per a la seva investidura.

Ja els vaig dir la setmana passada que el president i els diputats del seu nucli més pròxim (Elsa Artadi, Eduard Pujol) estan determinats a intentar la investidura a distància de Puigdemont, a partir d’una cosa tan òbvia en democràcia com el fet que la gent el va votar i té els vots de la majoria parlamentària. I ja sabem que el govern espanyol vol impedir-ho, impedir la investidura no tan sols amb l’amenaça de continuar mantenint activat el 155, sinó que, fins i tot, divendres passat, el portaveu de la Moncloa, el ministre Méndez de Vigo, va dedicar a Torrent aquestes paraules: “No ha de cometre errors del passat i cal aprendre del que ha passat, la seva predecessora ja va haver de retre comptes davant els tribunals”.

Mirin, Puigdemont té tot el dret de ser investit, però si parlem de dret, ja sabem quin és l’ús que l’estat espanyol està fent del dret, com veiem ara amb la presó preventiva de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. De manera que d’aquí al debat d’investidura, que seria dimarts i dimecres de la setmana que ve, Puigdemont serà cada dia l’home del dia. A ell li correspon decidir fins on portarà aquesta lluita per ser investit, insistim, amb tot el dret perquè el van votar, i a partir de quin punt aquesta lluita pot perjudicar les possibilitats que el sobiranisme torni a governar i amb quin pla. Decidir amb el cap clar serà clau.

I tots els que pensin “això de Puigdemont ja cansa”, que recordin que aquí està en joc –que quedi clar– si, en democràcia, algú que que ha guanyat pot ser president o no. Sentirem que Puigdemont només mira per ell. Però la seva reclamació és una defensa dels drets de tothom.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.