L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Voleu garanties?'

El Govern explicarà els detalls tècnics i legals del referèndum d’aquí dotze dies, en un acte en el qual intervindran el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras. Serà el 4 de juliol. (Casualitat o no, el 4 de juliol sembla una picada d’ull al calendari, perquè és el dia de la independència dels Estats Units).

El Govern explicarà els detalls del referèndum en un acte a Barcelona el 4 de juliol

També s'obrirà una web on es resoldran dubtes i s'especificaran les garanties del referèndum. La web es dirà Garanties.cat, i estarà disponible des del mateix 4 de juliol. En aquell moment, la Generalitat iniciarà una gira per uns 200 municipis catalans per explicar tots els detalls de l'1-O.

Garanties. Si féssim un núvol de les paraules més utilitzades en el moment present del Procés, ‘garanties’ seria unes de les que sortiria més grossa.

Garanties és el que tothom demanem al Govern per fer el referèndum, el que passa és que, no ens enganyem, hi ha dues maneres de demanar-l’hi. Una, sabent que el Govern juga aquesta partida amb una mà lligada a l’esquena, i li ha lligat qui podria donar totes les garanties i s’hi nega, que és el govern espanyol. I l’altra manera de demanar-l’hi és, precisament, la dels que es miren el referèndum amb cap ganes que se celebri, perfectament conscients de la inferioritat de la Generalitat, i diuen: “És que, esclar, no té garanties, com podem prometre una cosa que no saben si poden complir”.

En aquest punt, sento que l’ANC, Òmnium, l’AMI, avancen que caldrà una mobilització excepcional, permanent, si volem arribar al referèndum, mentre el govern espanyol va filtrant que el Procés no arribarà a l’1-O. Que no hi ha haurà 1-O. Ni tan sols 9-N. Que no volen col·legis oberts, gent fent cues davant les urnes. Així, el referèndum, la possibilitat de celebrar-lo, es pot decidir al carrer, amb la incertesa que un procés massiu, d’aquesta intensitat emocional, es condueixi en pau com fins ara en un territori delicat.

I aquí és on torna la pregunta: “Com poden prometre una cosa que no saben si poden complir?”, amb els riscos que una situació tan incerta comporta? Les respostes:

• Perquè hi ha una majoria parlamentària a favor. I, per cert, un suport explicitat ahir al Congrés de PNB, Bildu i Units Podem, a part del PDECat i Esquerra Republicana, lògicament.

• Perquè cap causa de les que han avançat al món s’ha guanyat sense provar-ho. Ningú no concedeix res. Tots els avenços en llibertat civil s’han guanyat amb el necessari suport d’un moviment ciutadà al carrer. ¿O és que tenien alguna garantia els que van lluitar per canviar la llei de desnonaments, o pel matrimoni entre persones del mateix sexe, o per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia? Sense manifestar el desig de canviar, sense protestar davant la falta de diàleg polític i la imposició, l’1-O no serà possible. En la defensa del referèndum de Catalunya hi batega el mateix impuls universal que ha mogut tantes societats a lluitar pels seus drets.

• Perquè al segle XXI no podem deixar que ens diguin de què podem parlar i de què no. No sé si és possible una mobilització permanent, fins i tot si és desitjable, però sí que sé que és impossible el silenci permanent, silenciar la majoria pel referèndum permanentment, que és el que vol el govern espanyol. I aquesta discussió no es pot silenciar. Mirin el PSC de Girona, que ha dit que no posarà "bastons a les rodes" quan l'Ajuntament col·labori amb el referèndum. "Tenim molt clar que la primera obediència la devem als ciutadans, i des d'una minoria dins l'equip de govern no podem imposar la nostra visió", afirma la primera tinent d'alcalde, la socialista Sílvia Paneque.

• Perquè el referèndum és per a tothom. Perquè no es tracta d’imposar res, sinó, precisament, de tot el contrari. Que tothom decideixi. La garantia som tots. Com més gent vulguem el referèndum, més garanties tindrà.

• Perquè ja venim d’un intent de silenciar-nos inadmissible, que és el de l’Estatut del 2006. Vàrem votar d’acord amb la llei la proposta que ens va fer el Congrés espanyol. Vàrem dir que sí, i vàrem ser derrotats als despatxos per una minoria. I representa que aquell vot tenia totes les garanties.

Volen garanties, que les donin. El contrari és fer com a l’Estatut. “Acceptaré el resultat només si jo guanyo”, ens van dir els que es van carregar totes les garanties.