L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Roures i l'enaltiment de l'1 d'octubre'

Com que aquí parlem cada dia i del procés fa temps que en parlem, hi ha expressions que tinc consciència d’haver fet servir ja fa bastant de temps. Per exemple, que el president del govern espanyol no pot tractar més de dos milions de ciutadans que fan una reclamació política de manera pacífica com si fossin delinqüents. O que en ple segle XXI, en un país democràtic de la Unió Europea, anar a votar sobre la independència de Catalunya no pot ser delicte. Però tota la resposta que estem obtenint de l’Estat va per aquí. Mirin quina portada:

“La Guàrdia Civil assimila l’1 d’octubre al crim organitzat”. Resulta que ahir va transcendir el contingut de l’informe que la Guàrdia Civil va lliurar al jutge. Un informe ple de trucades punxades. Tal com expliquem avui:

La Guàrdia Civil apunta a l’empresari Jaume Roures com un “element capital” en el Procés. Perquè va construir la sala de premsa de l’1-O, perquè Mediapro va fer elaborar el reportatge de l’1-O. Però és clar, l’Estat, a Roures, li té ganes. Recordem que va produir el reportatge sobre les clavegueres d’Interior que recollia testimonis directes d’agents i exagents del ministeri que explicaven la trama corrupta que hi ha instal·lada per perseguir adversaris polítics i policies que no acaten aquest sistema de corrupció policial. Per tot plegat no els estranyi que avui llegim titulars com aquest d’’El País’: “La Guàrdia Civil veu Roures com un “element capital” del separatisme”.

En l’informe de la Guàrdia Civil es parla del documental sobre l’1 d’octubre en aquests termes: “se narraron los acontecimientos relacionados con el referéndum, se enaltecieron a las personas que fueron capaces de hacerlo posible”. “Enaltiment” remet a allò d’“enaltiment del terrorisme”. Parlar d’enaltiment de les persones que van fer possible una votació, com el que equipara els autors d’un atemptat, és un insult a la democràcia però, sobretot, posa l’estat espanyol en la perillosa situació de deixar fora de la llei la ideologia i el projecte polític de més de dos milions de persones que esperen de l’Estat una resposta política a la qual tenen dret. Si encarregar-se de muntar una roda de premsa o fer un reportatge d’investigació que a qualsevol país mínimament democràtic hauria provocat una investigació interna i qui sap quantes dimissions és motiu d’investigació policial i judicial, si tot això pot ser un crim, la democràcia a Espanya serà pura façana. Amb aquest plantejament, la llibertat d’informació i d’opinió estan amenaçades. Ja entenc que els investigadors policials, quan redacten, miren de fer servir les expressions que millor facin encaixar els fets que investiguen en un tipus penal per posar-li l’acusació fàcil al jutge. O sigui, que si l’1-O estava suspès pel TC, parlar-ne bé és enaltiment. Si l’1-O pot formar part d’una causa de rebel·lió, els que en parlin enalteixen la rebel·lió.

Des del nostre punt de vista, el documental no enaltia res: el documental era un mirall de la realitat. Si parlava bé dels organitzadors era perquè aquell referèndum va ser heroic. Però esclar, l’Estat no s’agrada gaire quan surt pegant gent que vol votar i necessita desesperadament dir que la violència policial estava justificada. No. El documental de l’1-O no enaltia res. Els fets van quedar enaltits aquell mateix dia, perquè es tractava que tothom pogués votar, els del ‘sí’ i els del ‘no’. En tot cas, si l’1-O va quedar enaltit va ser per la reacció valenta i pacífica de la gent. Si va quedar enaltit va ser per la baixesa de les ordres de pegar que va rebre la policia, ordres a les quals alguns agents es van entregar amb ganes. Que els vulguin condecorar, això sí que és un enaltiment de la repressió.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.