Demostració de força de Laporta amb més de 10.000 signatures

BarcelonaFeia dies que Joan Laporta havia superat les 2.257 firmes per ser candidat a la presidència del Barça. Però l’expresident no en teia prou i va posar tota la carn a la graella per fer créixer el nombre tant com fos possible. Al final en va recollir 10.272, vuit mil més de les necessàries. Víctor Font, a qui les enquestes assenyalen com a alternativa a l’expresident, en va recollir poc menys de la meitat, 4.173. Toni Freixa, amb 2.822, serà el tercer a passar el tall, mentre que Emili Rousaud, amb 2.510 paperetes, dependrà del procés de validació per saber si es manté a la cursa electoral. En canvi, Jordi Farré (2.082), Xavi Vilajoana (1.967) i Lluís Fernández Alà (1.177) es van quedar amb la mel als llavis, Agustí Benedito va decidir no presentar les butlletes i Pere Riera, tot i anar al Camp Nou, no va fer pública la xifra. A partir d’ara comença el procés de validacions, que s’allargarà fins dijous, dia que es confirmarà si són tres o quatre els que acaben optant a la presidència el dia 24 de gener.

Tothom s’esperava que Laporta seria qui més suports acabaria presentant, però ben pocs s’imaginaven aquesta xifra. “Això és la primera part del partit, i anem guanyant. Ara queda la segona, que afrontem amb molta energia”, deia el que va ser president del 2003 al 2010. Malgrat les restriccions per la pandèmia, tant ell com el seu equip van trepitjar el territori i van recollir tres de cada quatre butlletes fora de la seva seu. “Tenim la moral alta, estem amb esperit guanyador”, deia Laporta, clar favorit a les enquestes, que no vol ni sentir a parlar d’un ajornament electoral: “No veig raons per posposar-les, s’han pres totes les mesures sanitàries i s’han descentralitzat per afavorir la participació”.

Laporta va ser el primer a arribar a l’estadi, en una presentació de signatures que s’ordenava per ordre d’antiguitat de soci. A Víctor Font li tocava força més tard. Però l’empresari, conscient que la batalla també és a les xarxes socials, va reaccionar ràpid anunciant les seves 4.713 butlletes. “És normal aquesta diferència, perquè es beneficia del fet de ser una persona mediàtica, molt coneguda pels socis”, deia l’aspirant, que es veu capaç d’eixugar la diferència en els pròxims dies a mesura que vagi presentant la seva proposta als socis. “Hi ha partit, sens dubte”. Font va assegurar que “no farà pactes electorals” i es va mostrar partidari de votar el dia 24, sempre, però, que es pugui garantir la màxima participació.

Es donava per fet que Laporta i Font passarien el tall, i hi havia més dubtes sobre la resta. Finalment, Toni Freixa va ser el tercer a assolir l’objectiu. “Les meves firmes són totalment netes”, deia l’advocat, que concorre per segona vegada a uns comicis després del 2015, i que va fer-se ressò dels rumors sobre una possible compra de butlletes per part d’alguns precandidats. Ell, però, se’n va desentendre del tot. Malgrat la diferència de firmes amb els primers, està convençut de capgirar la situació a les urnes i demanava com més debats millor per confrontar el seu projecte amb el de la resta d’aspirants.

La gran incògnita era Rousaud, que diumenge assegurava tenir el mínim de firmes necessàries però que estava pendent de saber quin “coixí” tindria. Va dir que en tenia 2.501 i al final van ser 2.510. “Ens hem equivocat de nou!”, deia amb un somriure. Una diferència petita però que pot ser clau, ja que dependrà de les validacions -un soci no pot donar suport a dos precandidats, o les butlletes poden contenir errors- per saber si serà a l’esprint final. “Per moments pensava que no podríem aconseguir-ho. Anirà molt just, però penso que podem ser candidats”.

Igual com ja va passar el 2015, en els últims dies es van alimentar les sospites de compra de butlletes entre precandidats; tot i que, aquest cop, amplificades amb més força a les xarxes socials. Farré i Rousaud, per exemple, van assegurar que els havien “ofert signatures”, però, a banda d’assegurar que les havien rebutjat, no van dir qui hi havia al darrere. La resta o no s’hi van referir o hi van passar de puntetes.

Sospites sobre les butlletes

No hi va ajudar que un nom propi com Agustí Benedito (candidat el 2010 i el 2015, i impulsor d’un vot de censura que no va prosperar el 2017) decidís no acudir al Camp Nou a presentar les prop de 1.800 paperetes que havia recollit -segons va dir a l’ARA-, ni tampoc que un cop arribats al Camp Nou, els aspirants Farré, Alà i Riera decidissin estripar les butlletes. D’aquesta manera no seran comptades i no podran invalidar els suports a altres precandidats en l’hipotètic cas que hi hagués duplicitats. Un fet que pot afavorir Rousaud, que tan sols té un 10% de marge. Just el percentatge de suports que, de mitjana, s’invalida en un procés electoral al Barça. Dijous se sortirà de dubtes.