12/1: Laporta

Si quan un club de futbol (o un país) va malament n’atribuïm la culpa principal a qui n’és president, sembla lògic que quan va bé atribuïm a qui el presideix el mèrit principal. Certament, tant en un cas com l'altre hi ha molts factors, alguns de casuals, que participen en el fracàs o en l’èxit. I molts més protagonistes. Però la responsabilitat principal, per bé i per mal, és de qui és a dalt de tot. El temps que Laporta va ser president del Barça és una de les etapes més glorioses de la història del club. Ara que es torna a presentar –i personalment el penso votar- hi ha qui, per afeblir la seva candidatura, menysté els èxits d’aquells anys o li nega tot el mèrit que li pertoca com a president. Em sembla un error i una injustícia. En el seu cas i en tots els casos en què es faci el mateix. Certament, haver-ho fet bé no implica tornar-ho a fer bé (però qui ho ha fet bé alguna vegada té dret a una confiança afegida). Certament, per guanyar aquestes eleccions Laporta ha de presentar, a més dels èxits del passat, un bon projecte de present i de futur. Però sent cert tot això, em continua semblant injust que per dialèctica electoral s’aigualeixi la memòria d’uns anys que van ser per a molts, en tant que barcelonistes, els millors anys de la nostra vida.