L’art del remat

L’ Està passant s’ha convertit en el fenomen televisiu de la temporada i, si les circumstàncies polítiques i mediàtiques ho permeten, a mitjà termini ho serà també de la història de TV3. El programa de Toni Soler ha revifat una franja horària clau per a la cadena: l’accés al Telenotícies, que és el pal de paller d’una tele pública. En les últimes setmanes, l’ Està passant ha superat unes quotes del 20% d’audiència i ronda el mig milió d’espectadors. El programa referma el segell més emblemàtic de la productora Minoria Absoluta: tant amb el Polònia, com amb el desaparegut Crackòvia i ara amb l’ Està passant demostra l’habilitat per trinxar l’actualitat, condimentar-la sense escrúpols i servir-la a l’audiència retornant-li un retrat crític i demolidor del que els envolta.

Dijous el triplet de presentadors posava en valor les notícies dels últims dies que evidenciaven la desigualtat de gènere que imperen a la societat fins que Òscar Andreu va aturar aquella èpica feminista admetent que la crítica al masclisme l’estaven fent tres homes mentre es mantenia al marge l’Elisenda Carod, l’única col·laboradora dona del programa. I a partir d’aquí van denunciar el seu propi biaix de gènere amb enginy. “Els càmeres, tots homes, no m’enfoquen a mi; i els guionistes, tots homes, no m’han escrit res... m’he hagut de quedar mirant els tres presentadors, tots homes...”, va ironitzar Carod. Toni Soler feia que la volia rescabalar pel desgreuge: “Doncs si vols digues tu una gràcia i nosaltres farem de claca”. I Carod va exclamar. “Ai, que bé! Paternalisme!” I, negant-ho, Jair Domínguez feia que ho arreglava: “No... el que el Toni volia dir és que...”, i Carod el va trepitjar: “Ah! Que m’estàs explicant el que ha volgut dir el Toni perquè soc dona i potser no ho entenc!” Sensacional (i necessària) escena per autoflagelar-se pel propi biaix després de denunciar el masclisme en altres espais i mitjans.

L’ Està passant s’està convertint en un magistral executor de l’art del remat. Reblar el clau narratiu sempre una mica més enllà del que pot preveure l’espectador. I això demostra que tenen bons guionistes, que és el més essencial en un programa d’humor. Sacsejar l’actualitat cada dia és difícil perquè suposa un gran volum de feina, sobretot pel que fa a documentació. El buidat que fan dels programes de televisió i premsa és acurat. Però més enllà del collage mediàtic saben gratar i aprofundir en un discurs que té mala llet i és compromès i valent a l’hora de burxar en qüestions ideològiques o polítiques. L’ Està passant no només ha de fer riure sinó que ha de fer pensar. Sota la pàtina humorística hi ha una base important de treball periodístic. I han aconseguit comunicar-lo amb naturalitat, sintonia i agilitat narrativa. Que sembli tan espontani és la prova d’una rigorosa i meticulosa preparació.