Més que un lateral dret: les claus de la final de Copa

BarcelonaEl Barça no té lateral dret per a la final de Copa del Rei. Sense Sergi Roberto ni Aleix Vidal, titular en els dos partits de Lliga contra l'Alabès aquesta temporada, Luis Enrique s'haurà d'inventar un nou lateral dret per aquest dissabte. L'últim en ocupar aquesta posició, contra l'Eibar, va ser André Gomes. A Las Palmas, va jugar-hi Digne a cama canviada i, en els dies més decisius, s'ha optat per Mascherano.

Però l'argentí no acaba de fer net d'unes molèsties musculars, una circumstància que, de passada, també podria descartar l'altra alternativa que podria contemplar el cos tècnic: aprofitar les absències per apostar pel 3-4-3. Són les principals incògnites que s'han de resoldre i que van en paral·lel a l'altra gran pregunta: com voldrà jugar l'Alabès la final de Copa? La seva gran final?

Qui ha de fer de lateral dret?

"Encara no ho he decidit", apuntava diumenge Luis Enrique, sense aclarir quines opcions tindria André Gomes. El portuguès té la capacitat de recorregut que se li reclama a la posició i podria reciclar-se com, prèviament, ha fet Sergi Roberto aquesta temporada. Enguany, en els dos duels amb l'Alabès en Lliga, el Barça ha apostat per Aleix Vidal. De la decisió se'n desprèn una conclusió: s'ha pensat sempre més en les virtuts ofensives de qui ocupi aquest rol, que en la seva especificitat defensiva (atributs que descartaven Aleix Vidal per a altres partits), perquè s'assumeix que s'estarà atacant la major part del temps. És a dir, que es busca un lateral dret que visqui molts minuts a camp contrari. André Gomes encaixa millor que Mascherano per a això.

Es descarta el 3-4-3?

Tot i que el Barça va necessitar canviar a defensa de tres en el duel de la primera volta, a Mendizorrotza, a la segona va tornar a l'esquema habitual (4-3-3) per enfrontar-se a l'Alabès. Fa la sensació que Luis Enrique, per les característiques que detecta en el rival, visualitza la necessitat de trobar superioritat per bandes a partir de les incorporacions dels laterals. Cedir l'amplitud a un únic jugador –un carriler– podria debilitar el joc exterior de l'equip i condensar-lo excessivament a la zona central, on l'Alabès ja densifica el seu pla defensiu.

És la zona de Messi i, sense el poder intimidador de Luis Suárez entre centrals per donar profunditat, es podria generar un embús. Per compensar-ho, segurament es veurà una versió molt dinàmica de Paco Alcácer, amb desmarcatges en ruptura i moviments diagonals entre central i lateral, per obrir espais a Messi.

Replegament i contraatac

El Barça ha topat amb dues versions diferents de l'Alabès: al Camp Nou, l'equip vitorià va teixir un 5-4-1 molt espès, mentre que a Vitòria es va decantar per un 4-5-1.

Diferents estructures però un mateix pla de partit: agrupar-se, recular i defensar-se des de l'ordre i les ajudes a camp propi. Els recursos en atac sorgien d'una transició que havia de salvar, amb coordinació i potència, els metres reculats per l'esforç sense pilota.

La por a perdre la final abans d'hora podria portar Pellegrino a repetir el pla del replegament. Sobretot, perquè és la fórmula que millor resultat li ha donat contra el Barça: ha aguantat gairebé 120 minuts havent encaixat un únic gol. És cert que el desgast, a la segona volta, el va fer rebre dos gols que van destrossar el partit abans del descans, però tindria sentit que el tècnic entengués que li convé més recular que avançar la pressió.

És el que va fer en la segona meitat. Va anar a buscar el Barça a dalt des del porter (jugarà Cillessen), amb dos carrilers llargs a les bandes i tres centrals. L'estructura va obrir espais al darrere que el Barça va aprofitar en transició. Sembla difícil que, d'inici, s'arrenqui així, però també és un Alabès possible.