Quin tipus de personatges buscaràs i què els hi vols treure?
Fora del focus mediàtic, al carrer, a l’escola, a la feina o a les entitats, hi ha persones que han fet i fan coses excepcionals però no tenen una imatge pública ni un altaveu. A algunes d’aquestes persones les he descobert per casualitat. Són aquests els personatges que em criden, perquè tenen grans històries per explicar. Històries que tenim a prop i que quan les coneixes et fan més ric: el teu calaix emocional s’omple de més colors i formes.
Què és el que t’atrau del gènere de l’entrevista?
L’entrevista és un exercici de generositat per part de qui la concedeix. Quan l’entrevistat et mira als ulls i t’explica una vivència, es confessa, veus com s’emociona i se sincera… soc jo qui, egoistament, més hi surt guanyant: m’enriqueixo amb el que ell m’explica, n’aprenc, m’omple i, a més, puc sentir en primera persona aquella emoció, aquell sentiment, la força d’aquella confessió. És això el que m’atrau de les entrevistes: són petites finestres que algú obre perquè donis una ullada al seu món interior, a la seva vida. I ho fa perquè en trauràs alguna cosa positiva per a tu i per a qui ho llegeixi o ho escolti. I perquè això passi, estic convençuda que només hi ha una clau: escoltar.
Quines són les entrevistes, o entrevistadors, que t’inspiren?
Hi ha grans entrevistadors, a Catalunya, tenim una gran sort! Tant als diaris com a les ràdios i televisions, en formats clàssics d’entrevista o innovadors. Si sortim a fora em quedo amb les entrevistes de David Letterman a Netflix: autèntiques demostracions de domini de l’escena, de l’espectacle i del gènere de l’entrevista com a tal. Aconsegueix entrevistes amb aparença de conversa. Fa riure l’entrevistat, el descol·loca, demostra saber-ne la biografia al detall i, sobretot, ho passa bé i fa passar-ho bé a la resta. És, sens dubte, un gran referent.
