L’entrenador del futur
El trajecte París-Leganés- Camp Nou ens ha deixat una ressaca tan llarga al cap que sembla talment com si ens tornessin els excessos dels anys 80. I ens hi ha instal·lat una certesa a mitges: hem interioritzat que possiblement és l’última temporada de Luis Enrique a la banqueta del Barça. No sembla que ni a la junta directiva, ni a les oficines executives del club, ni entre l’afició, ni tan sols a la Ciutat Esportiva, hi hagi un tsunami d’energia dedicat a convèncer el tècnic asturià perquè es quedi una temporada més i allargui aquesta fase de la nostra història. Per tant, tal com ja hem anat explicant en aquesta humil columna, hi ha d’haver algú d’entre els que tenen capacitat de decidir que ha d’estar dibuixant el futur i pensant en candidats.
¿Com ha de ser el relleu de Luis Enrique a la banqueta? Quins atributs ha de tenir per evitar que fracassi com el Tata Martino? ¿Ha de conèixer l’estil? Imprescindible. Si a Robert, a Bartomeu o a algú se’ls acut atorgar-li el govern del Temple a algú que el profani amb idees estranyes, la cosa acabarà malament. El que hem viscut tots plegats en aquest principi de segle fa irreversible qualsevol intent de reacció de l’antic règim. ¿El futur entrenador, sigui qui sigui, ha de conèixer el club? Indispensable. Que Guardiola i Luis Enrique hagin sigut capaços de triomfar a Can Barça té molt a veure amb el coneixement que tenen, com a culers i exjugadors del Barça, del tarannà barcelonista, de com funcionen les lluites de poder entre les famílies, de per on pixa cadascun dels periodistes que se’ls acosten.
Proposo un exercici: ara que les coses van malament, mirin els noms de gent del club amb responsabilitat que no apareixen criticats per enlloc. Aquests són els que han sabut teixir una xarxa d’amics que arribat el moment ajuden a evitar problemes d’imatge. ¿Ha de ser exjugador? Això ja és optatiu però recomanable perquè no tots però la majoria dels exjugadors probablement tindran el coneixement que s’exposa en la segona qüestió.
Ara bé, si és algú que ja traspuï certa autoritat i respecte quan entri al vestidor, millor que millor. ¿O no li ha anat bé al Madrid l’entrada de Zidane per arreglar la trajectòria d’un equip ple d’estrelles que no respectava el seu tècnic fins que van entrar el francès i la seva reputació? Aquestes petites coses, com convèncer Messi que serà un projecte competitiu, a vegades esdevenen decisives al món del futbol.
