L’esport, amenaçat per la plaga de la corrupció

BarcelonaThomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional, estava reunit a Rio de Janeiro per analitzar els molts problemes dels organitzadors dels Jocs Olímpics d’aquest estiu quan va conèixer la decisió de la justícia francesa d’investigar el procés d’elecció de les seus del 2016 i el 2020. “Els Jocs no poden quedar tacats”, va dir l’alemany, que els últims mesos ha definit la corrupció com “el gran enemic de l’esport”. Just l’any olímpic, però, la FIFA ha admès per primer cop obertament que es van comprar vots per organitzar Mundials -s’investiguen els Mundials de Rússia i Qatar, i, ara també, els Jocs.

L’esport professional viu “un dels moments més crítics”, segons Bach, després d’anys d’investigacions que han destapat la corrupció que afecta institucions, competicions, esportistes o dirigents. “No existeixen màfies de l’esport, són màfies que inverteixen en l’esport”, diu el francès Henri Roemer, que va formar part de la comissió jurídica de la UEFA, l’associació europea de futbol. “Tothom sabia des de feia anys que existia la corrupció. Qui es deixava comprar, qui pagava... Però com que tothom formava part del sistema, es callava”, afegeix.

Es calcula que més de mil milions de persones practiquen esport. I que la indústria de l’esport mou xifres de diners més importants que el producte nacional brut de molts països. El frau ha afectat l’esport ja des del naixement de l’esport modern. Existeixen casos documentats de combats pactats o casos de dopatge a la boxa de mitjans del segle XIX. “El frau i la corrupció no són nous a l’esport, però el context ha canviat. Les noves normes, el salt d’esport amateur a esport professional, la manipulació de l’esport per fer de propaganda dels estats i la creixent comercialització de l’esport han modificat el tipus de delicte”, afirma Graham Brooks, professor de la Universitat de Wolverhampton. “Els últims anys veiem que estats amb carències democràtiques inverteixen diners per organitzar esdeveniments i netejar la seva imatge, com Rússia o Qatar”, afegeix.

La sospita del dopatge

L’any dels Jocs de Rio de Janeiro i l’Eurocopa de França, la llista d’escàndols ha provocat que molts patrocinadors es repensin la relació amb l’esport. El Mundial de futbol, el 2018 a Rússia, encara té 27 dels 34 espais destinats a patrocinadors buits i Adidas ha trencat el seu contracte amb l’atletisme internacional després de l’escàndol de dopatge a Rússia que pot deixar els russos, tota una potència, fora de la cita olímpica. Segons un informe de l’Agència Mundial Antidopatge, dirigents importants de la Federació Internacional d’Atletisme, la IAAF, en lloc de denunciar casos de dopatge, els amagaven o els aprofitaven per extorsionar atletes.

“Els últims anys hem vist els guanyadors del Tour sancionats, casos de dopatge a les grans lligues americanes, corrupció per escollir les seus dels Mundials i els Jocs Olímpics, casos d’apostes al tenis i l’impacte de l’atletisme rus. I queden moltes coses per fer-se públiques, segurament”, deia Michael J. Garcia, jutge nord-americà que va investigar els escàndols de la FIFA. “La complicitat de les autoritats indica que el problema és com s’organitza l’esport, que permet que determinats dirigents tinguin molt poder”, va afegir Garcia, que va liderar un treball que ha provocat la detenció de més de 30 alts dirigents de la FIFA. Segons l’advocat Nick Bitel, “l’esport internacional té un problema d’organització, ja que les federacions no donen explicacions a ningú”, i afirma que per començar a solucionar el problema de l’esport modern caldria sotmetre aquestes federacions a normes internacionals. “Calen institucions amb poder per investigar i bona connexió amb la justícia. Calen persones que tinguin tot el poder per investigar sense dependre de les institucions que cal investigar. L’esportista que es dopa per guanyar, qui es deixa guanyar a canvi de diners i qui compra vots per organitzar un esdeveniment formen part del mateix problema”, diu Brooks.

Institucions com la FIFA o el COI afirmen que disposen “d’eines internes per lluitar contra la corrupció”, en paraules de Bach. Però investigadors externs consideren que calen unitats d’investigació independents. “L’Agència Mundial Antidopatge va néixer tot just el 1999, especialment després de greus casos al ciclisme, quan va quedar clar que calia un ens internacional independent. I s’ha descobert que el laboratori de l’Agència de Moscou hauria destruït 1.417 proves de dopatge. “L’esport atreu la gent i, per tant, genera diners sempre. Aquí hi ha el problema. On es fan diners, tenim delictes”, afegeix Brooks. I aquests problemes afecten els esportistes, que reben pressions per guanyar. O per perdre.

Resultats pactats

El 2013 l’Europol, l’Oficina Europea de Policia, va destapar la xarxa de corrupció internacional en el futbol més gran de tots els temps, una xarxa que actuava en 15 països i que hauria afectat més de 380 partits oficials en dos anys. Aquestes operacions il·legals haurien reportat als seus autors beneficis de 8 milions d’euros, després d’efectuar pagaments per 2 milions d’euros en suborns. El centre d’operacions d’aquesta xarxa era a Singapur. La FIFA ha treballat molt per intentar aturar aquests fets, donant 20 milions d’euros a la Interpol per lluitar contra el frau esportiu i creant línies telefòniques perquè els esportistes puguin denunciar anònimament intents de compra de partits.

Esportistes víctimes

Els esportistes també poden ser víctimes o delinqüents quan accepten dopar-se. Aquests dies, per exemple, la justícia italiana ha destapat converses telefòniques entre membres de la màfia napolitana en què s’afirmava que van subornar un metge per falsificar les anàlisis de sang del ciclista Marco Pantani, que hauria sigut desqualificat del Giro de l’any 1999 per haver donat positiu quan es va fer passar per seva la sang d’un altre esportista, amb l’objectiu de desqualificar-lo, ja que la Màfia havia apostat molts diners als seus rivals. “Ens vam treure de sobre el pelat [en referència a Pantani] manipulant les seves anàlisis, així no guanyava segur”, deia un dels acusats. Pantani es va suïcidar l’any 2004.

“Cal fer net contra el dopatge, però costa molt”, admet el nou president de l’Associació Internacional d’Atletisme, l’exatleta britànic Sebastian Coe. El canadenc Dick Pound, que va dirigir l’Agència Internacional contra el Dopatge, va ser el responsable de l’informe que va provocar la sanció de Rússia. “Ens hem centrat en un esport i un estat. Tenim indicis per pensar que aquesta plaga afecta desenes d’esports”, adverteix.