L’esprint de Sergi Roberto

BarcelonaHan hagut de passar sis anys perquè Sergi Roberto es guanyi un lloc preferencial al primer equip del Barça. Sis anys des del debut de la mà de Pep Guardiola, i un recorregut ple d’espines amb Tito Vilanova, Gerardo Martino i Luis Enrique d’entrenadors. Ha fet falta que renunciés a jugar al mig del camp, que sabés reciclar-se com a lateral dret, que acceptés la suplència sense protestar. Sis anys més tard, i després d’haver vorejat el precipici que marca el límit entre l’èxit i les joves promeses que mai acaben d’esclatar, Sergi Roberto es pot considerar un dels titulars.

El lateral -o interior reconvertit en lateral- sempre serà recordat pel gol que va anotar contra el PSG, que va culminar una remuntada històrica a l’últim minut. Al Bernabéu, un estadi talismà per a ell, va afegir una altra jugada mítica a la seva col·lecció particular: una cavalcada de 65 metres en què va tocar set vegades la pilota i se’n va anar de Modric i Marcelo per iniciar el que seria el gol de la victòria, de Leo Messi. Una jugada de fe, la que no li ha faltat en la seva carrera com a professional tot i viure situacions al límit de la desesperació.

Un estadi talismà

Sergi Roberto té quatre dates marcades en vermell al calendari dels records. I tres són al Santiago Bernabéu. Allà va viure la seva primera gran nit el 27 d’abril del 2011, demà farà sis anys. En tenia 19 acabats de fer. Ja havia debutat en un partit de Copa, però aquella nit el Barça es jugava el pas a la final de la Champions. Va ser la nit del 0-2, dels dos gols de Messi, de l’expulsió de Pepe i dels “por qué ” de Mourinho. I la dels seus primers minuts, després d’entrar al tram final del partit. També al Bernabéu va ser determinant en la històrica golejada (0-4) de la temporada passada -va jugar a l’extrem dret, cobrint l’absència de Messi-, i va deixar per al record una cavalcada que va trencar la defensa i va habilitar Suárez perquè fes el primer gol del partit. L’altra va ser la de diumenge. “Aquests gols són tot fe, perquè estava mort i va sortir la jugada perfecta. Sempre és bonic guanyar al camp del rival”, va dir a la zona mixta. Ell ha jugat quatre cops al Bernabéu i hi ha guanyat tres cops.

Avui tot poden semblar flors i violes, però Sergi Roberto no oblida: “Aquells dos anys de merda no es poden desitjar ni al pitjor enemic”, confessa ell mateix, en cercles íntims, quan mira enrere i recorda els dos primers anys amb fitxa del primer equip (2013/14 i 2014/15). Fins aleshores havia compaginat el filial amb excursions puntuals amb els grans. Tot va canviar el 2013, amb Gerardo Martino a la banqueta. “Va ser un any complicat. El Sergi ja tenia fitxa del primer equip, no podia tornar al filial i es va trobar amb un tècnic que no apostava gens pels joves. Als entrenaments semblava que comptava amb tots, però a les convocatòries quedava clar que no era així”, recorden des de l’entorn del vestidor.

Sergi Roberto va passar de jugar gairebé cada cap de setmana a viure lluny de la gespa. Aquell 2013/14 només va disputar 938 minuts, un 17% del total. Va jugar 27 partits, però en només vuit va sortir de titular. Les coses encara li van anar pitjor l’any següent, ja amb Luis Enrique d’entrenador. Només va jugar 18 partits, 8 de titular, i 918 minuts (17%). En canvi, les coses van començar a canviar el curs passat, quan va reciclar-se com a extrem dret o lateral. Va passar a jugar 49 partits i 2.816 minuts (50%). Aquest curs, sense el brasiler Dani Alves -va marxar al Juventus-, Sergi Roberto es va convertir en l’amo del lateral dret. Ja ha disputat 44 partits i un total de 3.354 minuts, un 70% dels possibles. Temps enrere, Sergi Roberto era jugador del Barça. Ara ja és jugador per al Barça.