L'expulsió exprés d'ocupes i el problema de l'habitatge

BarcelonaLa comissió de justícia del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimarts una reforma legislativa que busca accelerar els tràmits perquè, en cas d'ocupació il·legal d'un habitatge, es pugui procedir a una expulsió exprés en dos mesos sense haver de recórrer a la via penal, que pot arribar a durar anys. La iniciativa del PDECat, que exclou els pisos propietat de fons voltor o bancs, ha estat aprovada amb els vots del PP, Cs i PNB, mentre que l'esquerra s'ha oposat perquè tem que pugui utilitzar-se per augmentar els desnonaments. En principi, però, la reforma vol donar resposta als propietaris particulars, entitats sense ànim de lucre i agències públiques d'habitatge que es trobaven amb habitatges ocupats, de vegades per màfies que exigeixen una quantitat de diners a canvi d'abandonar el pis.

L'esperit de la reforma és positiu, perquè atorga més seguretat als propietaris particulars (que no tenen per què tenir rendes elevades) davant d'una eventual ocupació il·legal del seu habitatge, però caldrà estar atent perquè en la seva aplicació pràctica no serveixi per agreujar encara més el drama de les persones que no tenen recursos per accedir a un sostre. És evident que la llei actual oferia una escletxa a persones que optaven per l'ocupació i que això generava situacions injustes, com ara la que patia algú a qui s'havia ocupat el seu primer habitatge. Però també cal atendre algú que no té més remei que ocupar un habitatge. L'administració ha de poder oferir una sortida integral.

Aquesta reforma serà un pedaç sinó s'emmarca en una política global d'habitatge que doni resposta als principals reptes plantejats. En primer lloc, és evident que cal augmentar el parc públic de vivenda per atendre les necessitats de les persones més vulnerables, i això no es pot fer sense una intervenció decidida de les administracions. Però el problema de la vivenda va més enllà de les persones amb menys recursos i ja afecta de ple les classes mitjanes que viuen de lloguer o paguen una hipoteca. La bombolla que afecta la ciutat de Barcelona està provocant ara mateix l'expulsió de població d'uns barris cap a uns altres, de manera que es dona també la paradoxa que les actuacions urbanístiques de l'Ajuntament per millorar certes zones (Sant Antoni, la Model, etc.) acaba per ser perjudicial per a una part dels seus veïns, que aviat no podran fer front a l'augment de preus Per això resulta urgent augmentar també el parc de lloguer públic i introduir canvis en la legislació per, en última instància, aturar l'espiral alcista de preus. És evident que el fet que els contractes de lloguer siguin de només de 3 anys i no de 5 com abans és un dels factors que més pressiona a l'alça els preus. No és cert que no es pugui intervenir en el mercat: una bona política d'incentius i càrregues fiscals pot ser molt útil si es combina amb una potent actuació promotora. Això és el que fan en els països amb polítiques d'habitatge més avançades i s'aconsegueix un equilibri entre la funció social de l'habitatge, que és un dret reconegut a la Constitució, i el mercat immobiliari.