És l’hora del futbol
El Madrid va acabar l’última jornada de Lliga amb alguns petits dubtes. Van empatar al Bernabéu contra el València, i el Barça els avantatja amb dos punts a la classificació. Pensaven que potser tenien la plantilla descompensada amb un excedent de grans migcampistes però amb manca d’efectivitat a davant. Quedar-se amb Bale i vendre Morata potser no havia sigut una decisió encertada. Però en el món del futbol, com en tantes altres coses a la vida, tot canvia molt ràpidament. Primer quan va tancar el mercat de fitxatges i van veure que el Barça havia sigut incapaç de reforçar-se amb ningú més. La seva principal amenaça, és a dir, el seu etern rival, no ha aconseguit ni de bon tros tenir millor plantilla que ells. I, certament, els èxits d’un són les desgràcies de l’altre, i viceversa. Per això el Madrid ha donat per tancada la plantilla amb molt millor regust del que pensaven.
I la confirmació ha arribat uns dies després quan la selecció espanyola s’ha exhibit contra Itàlia i Liechtenstein. Amb un joc espectacular però sobretot liderat per madridistes: Sergio Ramos, Isco i Asensio, que són ara els que manen en una selecció que torna a revifar de la mà de Lopetegui. Queda lluny aquella roja que s’associava al joc del Barça, que tenia ídols catalans i que tot i guanyar dues Eurocopes i un Mundial no se la sentien 100% seva. Ara sí, ara els que lideren el Madrid també són els que destaquen a Espanya. El binomi perfecte, la combinació idònia.
I fins i tot els més atrevits, barrejant tota la situació actual, comencen a fer campanya perquè la selecció pugui tornar al Camp Nou. Ja que, diuen, és una llàstima que una de les millors generacions de la història, que un espectacle com el que ofereix l’equip de Lopetegui, no pugui ser gaudit per tots els espanyols i no puguin jugar en el camp amb més capacitat de l’Estat. Òbviament no cal ser gaire llest per veure una provocació en aquestes propostes en uns dies com aquests. Sobretot perquè també coincideix amb una època de desgovern a la Federació Espanyola de Futbol en aquest impàs mentre no es facin eleccions i hi hagi un president de ple dret després del final de l’era Villar.
Ara totes les cartes ja estan sobre la taula i els que manaran, almenys fins al mercat d’hivern, són els jugadors i els tècnics, que hauran de demostrar al terreny de joc totes les expectatives creades. Perquè, per sort, els que juguen són ells i no els directius. Ni els uns, ni els altres. Ara és l’hora del futbol.
