L’International Consortium of Investigative Journalists: una xarxa global cuinada a foc lent

BarcelonaEl periodista Charles Lewis treballava al 60 minutes -el programa estrella de reportatges als Estats Units-, però tenia la incòmoda sensació que els afers veritablement importants de l’actualitat no trobaven el seu lloc en el periodisme del prime time. Per això va deixar el programa i va crear la fundació periodística Center for Public Integrity (CPI). Era l’any 1989, molt abans que aquest desplaçament de reporters rellevants des de mitjans tradicionals fins a organitzacions cooperatives o socials es convertís en tendència.

Tot i la pompositat del nom, al principi el Center for Public Integrity era, bàsicament, Lewis a la sala d’estar de casa seva. Fins que la cosa es va anar fent gran i, progressivament, la fundació ha arribat a tenir els 40 treballadors actuals. D’aquella llavor és d’on vénen els papers de Panamà que van sacsejar diumenge les redaccions periodístiques, els despatxos financers i la política de tot el món.

En concret, els documents que s’han aconseguit es presenten sota la marca ICIJ, sigles d’International Consortium of Investigative Journalists, un projecte sortit del CPI l’any 1997 i que consisteix en una xarxa de gairebé 200 periodistes d’investigació repartits en 65 països. La seva missió és treballar en profunditat històries al marge dels trepidants ritmes de producció que afecten la resta del gremi periodístic i que acaben ofegant la capacitat de treure temes propis.

En el cas de l’ICIJ, el seu objectiu se centra en els assumptes de corrupció global o en els delictes interfronterers, és a dir, en afers en els quals pot ser d’ajuda una xarxa internacional a l’hora de contrastar informacions.

L’entitat identifica un tema per treballar i munta un equip, que pot anar des de tres fins a un centenar de persones. Treballen col·laborativament i reporten la seva feina a la redacció central, situada a Washington. Algunes notícies destapades per l’ICIJ des de la seva creació tenen a veure amb els lobis que neguen el canvi climàtic, els sindicats del crim, el contraban perpetrat per les mateixes companyies tabaqueres o els contractes firmats arran de les guerres de l’Iran i l’Afganistan. Un cop conclosa una investigació, el treball s’ofereix de franc als mitjans convencionals. En aquest cas, a Espanya s’ha cedit l’exclusiva a la cadena La Sexta i al digital El Confidencial.

L’ICIJ se sustenta gràcies a les donacions. Entre els patrons destacats hi ha el Pulitzer Center on Crisis Reporting, la Ford Foundation, la David and Lucile Packard Foundation o el filantrop australià Graeme Wood.

Wikileaks critica la filtració

Aquesta última filtració recorda les que va fer Wikileaks fa poc, però l’organització de Julian Assange ha volgut marcar diferències. En un tuit publicat diumenge denunciaven: “Wikileaks no ha liderat els papers de Panamà, així que la majoria de documents no es faran públics i no tindreu una base de dades per poder fer cerques”.

La web de l’ICIJ, però, assegura que a principis de maig es podrà consultar la llista completa de persones i empreses que apareixen en els 2,6 terabytes de dades o 11,5 milions de documents -la filtració més gran que s’ha aconseguit mai- que s’han pogut examinar.