El líder global més radical del 2020
Les frases que reprodueixo tot seguit les ha pronunciat aquest any pandèmic una figura internacional que, contra les aparences, té un pensament radical. Per dir-ho en termes catalans, proper en qüestions socials i econòmiques a la CUP o als comuns. El subjecte en qüestió parla de “bé comú”, adverteix contra la demagògia populista i nacionalista, insisteix molt en l’acollida d’immigrants i refugiats, recorda el respecte a la natura... En fi, ara ho veureu. Eviteu la temptació d’anar al final de l’article per descobrir qui s’amaga rere aquest perfil ideològic, no fos cas que els vostres propis prejudicis ideològics us condicionessin massa. Llegiu primer els missatges que sintetitzen el seu compromís.
Sobre el capitalisme. “El dret a la propietat privada només pot ser considerat com un dret natural secundari”. “El dret d’alguns a la llibertat d’empresa o de mercat no pot estar per sobre dels drets dels pobles, ni de la dignitat dels pobres, ni tampoc del respecte a l’entorn”. “El mercat sol no ho resol tot, encara que altre cop ens vulguin fer creure aquest dogma de fe neoliberal”. “Passada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria caure encara més en una febre consumista”, en “l’individualisme consumista”.
Sobre la violència. “Avui és molt difícil sostenir els criteris racionals madurats en altres segles per parlar d’una possible guerra justa. Mai més la guerra!” “La violència exercida des de les estructures i el poder de l’estat no està al mateix nivell de la violència de grups particulars”.
Sobre els migrants. “Encara és possible optar pel conreu de l’amabilitat. Hi ha persones que ho fan i es converteixen en estrelles enmig de la foscor”. “El racisme s’amaga i reapareix una vegada i una altra”. “Davant de les diverses i actuals maneres d’eliminar o d’ignorar els altres, siguem capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d’amistat social que no es quedi en les paraules”. “La gratuïtat és la capacitat de fer algunes coses perquè sí, perquè són bones en elles mateixes, sense esperar cap resultat. [...] Però hi ha països que pretenen rebre només els científics o els inversors”. “Hem rebut la vida gratis, no hem pagat per tenir-la. Llavors tots podem donar sense esperar alguna cosa a canvi, fer el bé sense exigir tant a aquesta persona a qui s’ajuda”.
Sobre els conflictes polítics. “La pau social és laboriosa, artesanal. El que val és generar processos de trobada, processos que construeixin un poble que sap recollir les diferències. Armem els nostres fills amb les armes del diàleg! Ensenyem la bona batalla de la trobada!” “El perdó és precisament allò que permet buscar la justícia sense caure en el cercle viciós de la venjança ni en la injustícia de l’oblit”. “[Reivindico] l’infatigable recurs a la negociació, als bons oficis i a l’arbitratge”.
Sobre el nacionalisme. “La veritable qualitat dels diferents països del món es mesura per aquesta capacitat de pensar no només com a país, sinó també com a família humana”. “Una persona i un poble només són fecunds si saben integrar creativament en el seu interior l’obertura als altres”. “La nostra família humana [necessita aprendre] a viure junta en harmonia i pau sense necessitat que haguem de ser tots iguals”.
Bé, doncs, tot això ho va dir el papa Francesc en l’encíclica Fratelli tutti, el 3 d’octubre a Assís. Ens anirien bé uns quants polítics, i molts ciutadans, amb aquesta claredat discursiva, que qüestiona tres consensos transversals del nostre temps: la preeminència del discurs economicista, la resignació a no resoldre el drama dels refugiats i migrants i, relacionat amb els dos anteriors, el nacionalisme excloent del “primer els de casa”.
