Dels canelons de l’àvia als suplements intel·ligents

Doctora en sociologia, experta en transformació digital i impacte social, EsadeDe petita adorava anar a casa de l’àvia perquè el dia abans em trucava per telèfon i em preguntava què volia menjar. La meva resposta era gairebé sempre la mateixa: canelons. Ho tenia clar, volia menjar el meu plat preferit tan sovint com podia. Era genial que l’únic criteri fos menjar allò que m’agradava, perquè amb els pares havia après que quan menges has de triar allò que t’agrada en la justa mesura que necessita el teu cos. “Només així creixeràs sana i forta”, em deien. El mateix que em responien quan em queixava que a l’hora del pati el meu entrepà d’embotit competia amb tota mena de galetes, pastissets i croissants. Jo ho trobava injust i m’empipava. A més, els que menjaven brioixos farcits de cremes de cacau també creixien, alguns més alts que jo i tot. Signe inequívoc –pensava jo–, que la seva teoria no funcionava.

D’adolescent vaig topar amb un altre criteri a l’hora de triar el que menges: escollir en funció dels efectes en la bàscula. Si t’agradava, era sa i no engreixava, feies bingo. Va ser l’encontre amb dietes i règims –que d’altra banda, era tema de conversa recurrent entre amigues, mai veia nois preocupats pel pes–, més enllà de les dietes especials en dies de gastroenteritis o el típic “menjar amb poca sal” de les persones grans amb hipertensió, com l’àvia. La llista de criteris l’anàvem ampliant: agradable, sa, calòric, astringent... I aquí no entrem en les preferències basades en valors de sostenibilitat (com el veganisme) o la restricció dels aliments prohibits (per qüestions religioses, per exemple).

On sí que m’aturo és en la intersecció entre ciència i alimentació, cada vegada més intensa, des de la creació en alta cuina fins als aliments funcionals. Des dels 80 es va especular molt sobre si el futur de l’alimentació passava per comprimits curosament preparats, esborrant tota la part apassionant de les sensacions i les taules plenes de plats com a excel·lent punt de trobada. Quan van aparèixer els 'alicaments' va ser un signe evident que les indústries alimentàries i les farmacèutiques s’unien amb força. La col·lecció de llets enriquides amb calci, iogurts amb omega-3 o galetes que redueixen el colesterol formen part de la col·lecció. Ben mirat, pot ser que la 'nutracèutica' sigui la màxima expressió d’aquella cèlebre frase d’Hipòcrates: “Que l’aliment sigui la teva medicina i que la medicina sigui el teu aliment”.

Fa uns dies llegia que una gran empresa de la indústria alimentària s’està desprenent de les seccions de producció de dolços i s’està especialitzant en l’elaboració de suplements alimentaris. I aprofitant la computació cognitiva, ha començat un programa basat en intel·ligència artificial per fer recomanacions personalitzades. Si us imaginàveu un pla setmanal equilibrat, deixeu-me que matisi: per uns 600 € a l’any obtens un equip domèstic per extreure’t mostres de sang i fer-te un estudi genètic. El resultat és una llista de càpsules de suplements especialment seleccionats per a tu, d’acord amb l’anàlisi de sang del matí, les fotos del dinar a Instagram i el teu ADN. La mateixa companyia et facilita els instruments. De moment ha arrencat al Japó i s’orienta a persones longeves.

Estic totalment a favor de les oportunitats de prevenció que això pot arribar a oferir, ampliant l’esperança de vida i millorant-ne la qualitat. Però comencem a fer-nos preguntes: què comportaria convertir el sector alimentari en un processador de les nostres dades personals incloent-hi xarxes socials amb les patologies presents, ancestrals i futures? Em costa imaginar-nos compartint alegrement la nostra seqüència genètica i em diverteix pensar en la versió més cibernètica dels restaurants. Convertim el “som el que mengem” en un terreny delicat per a la privacitat, travessat per una quantificació ubiqua i la mecanització de la ingesta.

S’obre tot un ventall d’opcions de monitorització alimentària que nodriria bases de dades altament cotitzades per a asseguradores, ocupadors, bancs i altres agents disposats discriminar-nos per les nostres probabilitats de desenvolupar determinades malalties o segons la nostra disciplina amb els nutrients. Ja que hi som, en lloc d’un catàleg de suplements processats podríem demanar que les recomanacions les fessin en pro d’una alimentació saludable i respectuosa amb el planeta. I sobretot, que per molt que avancem en tecnologies i alimentació, sempre hi hagi l'opció de triar els clàssics canelons de l’àvia.