Llarena assumirà la causa tot i el fiscal
El magistrat pot ara sol·licitar que tornin a prestar declaració els consellers empresonats
La magistrada Carmen Lamela ha posat la pilota en punt de penal. Aquesta és la conseqüència de l’ informe Lamela sobre les actuacions de l’Audiència Nacional en la causa contra l’ex-Govern i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel delicte de sedició que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va començar a estudiar ahir. És ell qui, seguint la metàfora futbolística, ha de xutar la pilota i aconseguir la causa que instrueix Lamela.
Però per xutar haurà de treure de la pilota el peu que hi ha posat el fiscal del Tribunal Suprem, amb la proposta, en un informe elevat ahir mateix, que el magistrat s’esperi fins després de les eleccions del 21-D, perquè la majoria dels empresonats obtindran escó i seran aforats.
La fiscalia qüestiona que els membres de la mesa del Parlament atreguin com un imant al Suprem els no aforats, és a dir, els membres del Govern cessat i els Jordis. I cita, per exemple, un cas recent: el de Francesc Homs. El llavors diputat al Congrés va ser jutjat aquest 2017 al Suprem per desobediència i prevaricació en la celebració del succedani del referèndum del 9 de novembre del 2014, mentre que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega van ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
També invoca la necessitat d’evitar macrocauses, en al·lusió a la derogació, el 2015, de l’article 300 de la llei d’enjudiciament criminal, segons el qual els delictes connexos s’haurien d’instruir en un mateix procediment. Però fonts judicials assenyalen que Llanera no es guiarà per aquesta recomanació. El que és rellevant per a ell és l’existència de delictes connexos, i no l’aforament. També perquè estimaria que, en resposta a la interlocutòria d’admissió de la querella al Suprem del 31 d’octubre, els fets presenten “una naturalesa inescindible”, punt de vista que sosté l’ informe Lamela després d’instruir la causa de sedició des del 27 de setembre passat.
S’entreobre la porta a la llibertat dels presos
Els pròxims passos, per tant, ja estan en marxa. El magistrat dictarà en els pròxims dies una interlocutòria d’acumulació de la causa que s’instrueix a l’Audiència Nacional, potser deixant fora del nou perímetre l’acció penal contra els Mossos d’Esquadra, que enviaria al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. I a continuació requerirà l’Audiència Nacional perquè li aporti les actuacions. En aquest context, el magistrat -o bé les defenses- pot sol·licitar que prestin declaració tots els querellats actualment a la presó per reeditar un escenari similar al del 9 de novembre, que va desembocar -a través de la via Barrufet, per les afirmacions de la secretària quarta de la mesa del Parlament, Ramona Barrufet- en la presó eludible amb fiança per als cinc aforats.
Els temps són ajustats, però si la interlocutòria d’acumulació i l’enviament de la causa des de l’Audiència Nacional es fan ràpidament, s’entreobre la porta perquè tots els empresonats recuperin la llibertat i puguin participar en la campanya del 21-D des del carrer -quants dies és una altra qüestió-. Perquè el tema processal de fons és més que evident: no hi ha risc de fuga ni de reiteració delictiva. Perquè, com va dir Llarena, en la seva interlocutòria del 9 de novembre, “la mesura cautelar de presó no és iniciar, com a exemple, el compliment de la pena que podrà arribar a imposar-se en el seu dia…”
