Llarena torna a marginar els fiscals en la seva frustrada euroordre a Bèlgica

MadridEl magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena tenia tantes ganes de tornar als focus que no va vacil·lar, segons fonts judicials han confirmat a l'ARA, en prescindir de la Fiscalia del Suprem a l'hora d'enviar dilluns passat, una estona després de fer-se pública la sentència del Procés, una euroordre a Bèlgica perquè extradeixi Carles Puigdemont a Espanya. Ni tan sols va consultar les directrius del manual de l'euroordre en què s'apunta els idiomes en què cal cursar la petició i la va enviar en idioma espanyol, tot i que havia de fer-ho en francès.

Llarena va fer, això sí, una lectura ràpida de la sentència -o hi va poder accedir confidencialmente abans de la seva notificació- i va enviar el document de 58 folis a Bèlgica.

Per fer-ho, segons les fonts consultades per l'ARA, es va valer d'un ardit. En la seva interlocutòria del mateix 14 d'octubre utilitza un escrit de la Fiscalia del dijous 10 d'octubre que en rigor no suposava instar l'euroordre sinó la preparació per adoptar mesures en funció de la sentència pròxima a dictar-se.

El magistrat, per donar cobertura a la seva actuació irregular assenyala al final de la interlocutòria: "Amb tot el que s'ha exposat, es mostra plenament justificada la petició cursada pel Ministeri Públic en el seu escrit de 10 d'octubre de 2019 (registre d'entrada de l'11 de octubre de 2019), acordant la recerca i ingrés a la presó del processat Carles Puigdemont i Casamajó, emetent-se ordre nacional, europea i internacional de detenció i lliurament, per les al·legacions que aquí s'expressen, pels delictes de sedició i de malversació de cabals públics".

Però aquesta maniobra és evident. El jutge no cita la sol·licitud de la Fiscalia. No hi ha cap referència a les autoritats belgues.

Fonts judicials es pregunten per què Llarena, a més, va limitar l'euroordre a Puigdemont, quan també hauria sol·licitar-la per Toni Comín (Bèlgica) i Clara Ponsatí (Regne Unit), acusats ara de sedició i malversació; Meritxell Serret i Lluís Puig (Bèlgica), per malversació i desobediència, i Marta Rovira (Suïssa) per rebel·lió.

Les fonts assenyalen que el magistrat Llarena va consultar amb el president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, la seva sospita que Puigdemont podia traslladar-se de Bèlgica a Suïssa, país que no forma part del sistema de euroordre, i que això aconsellava enviar l'escrit amb urgència només per Puigdemont. Tanta pressa per tornar a caure en un defecte de forma amb la manca de traducció al francès de la sol·licitud.

Segons la llei de reconeixement mutu de resolucions penals i la Unió Europea, (article 39.3) "el jutge ha d'acordar mitjançant provisió el trasllat al Ministeri Fiscal perquè informi".

Per tant, són les acusacions (Fiscalia, Advocacia de l'Estat i acusació popular de Vox) les que desencadenen el procés de detenció per a extradició. El jutge canalitza la sol·licitud.

En aquest cas es tracta de repetir el procediment tenint en compte que el magistrat instructor, Pablo Llarena, va decidir, en una resolució inèdita, retirar totes les euroordres vigents al juliol de 2018 després de la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein de lliurar Puigdemont només per malversació i rebutjar l'extradició pel delicte de rebel·lió.

El cas més cridaner va ser la retirada de l'euroordre a Bèlgica contra Puigdemont, Comín, Serret i Puig (processats pels delictes de rebel·lió i malversació).

El tribunal de Brussel·les no va entrar a l'examen de fons de l'extradició, perquè va objectar la petició espanyola per defecte de forma: l'absència d'una ordre de detenció nacional contra ells.

Què va passar? La magistrada Carmen Lamela, que és qui primer es va fer càrrec de la causa a l'Audiència Nacional, va enviar als imputats a la presó el 2 de novembre de 2017 i va dictar ordre de captura contra aquells que van eludir l'acció de la justícia, cursant les euroordres de detenció el 3 de novembre.

Quan Llarena va assumir les actuacions al Tribunal Suprem va decidir retirar, a primers de desembre de 2017, les euroordres dictades per Lamela amb la idea de perfeccionar la fonamentació davant el temor d'un rebuig de la justícia belga a extraditar-los pel delicte de rebel·lió.

El 23 de març de 2018, el magistrat va tornar a cursar les euroordres a Bèlgica acompanyant els documents amb la flamant ordre de processament que acabava de dictar dos dies abans, el 21 de març.

Però no va incloure en el material enviat una ordre de detenció nacional en substitució de l'ordre de Lamela, que havia quedat sense efecte. El magistrat ha estimat que amb l'ordre de processament n'hi havia prou, però jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) - cas Bob Dogi -hi havia establert que l'ordre de detenció nacional era un requisit.

La Fiscalia belga va recomanar, amb lleialtat, a la Fiscalia del Suprem reparar l'error. Els fiscals, al seu torn, van plantejar a Llarena la necessitat d'emetre una ordre de detenció nacional. Però per aquelles dates Llarena va arrossegar els peus. I, finalment, es va creuar la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein de rebutjar l'extradició d'Puigdemont -detingut a Alemanya de tornada d'un viatge a Dinamarca- va conduir a Llarena a tirar la casa per la finestra. Va retirar totes les euroordres.

La Fiscalia del Suprem es disposava, després de conèixer i reflexionar sobre la sentència, fer consultes amb la Fiscalia de Brussel·les per determinar l'abast del delicte de sedició a Bèlgica (article 233 del Codi Penal belga, anomenat coalició dels funcionaris), ja que no forma part dels 32 delictes de lliurament automàtica de l'euroordre, i sol·licitar a Llarena l'enviament de la petició.

Llarena ha tornat, doncs, a marginar la Fiscalia amb l'excusa que Puigdemont podria fugir a Suïssa quan és evident que romandrà a Bèlgica, segons ha declarat el seu lletrat Paul Bekaert. Finalment tota la seva pressa ha quedat en foc d'encenalls per incompetència, segons fonts judicials.