Llarga vida al cruyffisme

Barcelona“El llegat del cruyffisme és indestructible”, deia Pep Guardiola ara fa un any, quan l’holandès va morir. La mort de Cruyff va provocar un fort impacte en el món del futbol, ja que ell va ser “una de les persones més influents en l’esport modern”, en paraules de l’italià Arrigo Sacchi. Segons Jorge Valdano, “ningú amb tanta força com ell va convertir el bon futbol en cultura”. A tot arreu, persones de diferents continents es consideren influenciats pel cruyffisme per la seva manera d’entendre el futbol. “El cruyffisme està molt viu, el seguim vivint cada dia quan veiem com els nens cuiden la pilota”, diu Edwin van der Sar, exporter holandès i un dels directius de l’Ajax.

Un any després, ha marxat el profeta, però queden les seves lliçons, els evangelis. “Ell deia que no parlava bé cinc llengües, de manera que era complicat entendre el que volia dir. Però al final tothom l’entenia. Era un revolucionari que aconseguia crear un futbol alegre. Era pura convicció. El cruyffisme és convicció en una idea, és creure en la bellesa a l’esport”, argumenta Valdano. Així, tot i que el cruyffisme té una força especial a les dues ciutats que van marcar la vida de Cruyff, Barcelona i Amsterdam, el seu llegat perviu i s’estén pels cinc continents. “Una de les coses que més orgullós em fan sentir és que he transmès els meus coneixements”, deia l’holandès.

“Cruyff és fill d’una època i d’un moment. D’una voluntat de ser lliures. I el joc holandès dels anys 70 és la conseqüència de tot: un estil ofensiu, bonic, alegre, però d’una generació que vol ser guanyadora. Molts tècnics van influenciar durant aquells anys joves com Cruyff”, explica el periodista britànic Simon Kuper, que va residir a Amsterdam i ha estudiat l’escola de l’Ajax. Cruyff eleva a un altre nivell una escola, la del futbol total, que va arribar a tot arreu. “Tots hem estat inspirats, d’alguna manera, pels conceptes d’aquella Holanda. La pressió, la posició, la manera de moure la pilota”, raona César Luis Menotti, un dels nombrosos tècnics argentins que van deixar-se influenciar d’una manera totalment conscient pel joc holandès, primer durant els anys 70 i, després, amb Cruyff. “Ell era al centre, com a tècnic o com a jugador, d’aquella gran revolució que va arribar a tot arreu. Jo en soc una conseqüència”, afegeix Arrigo Sacchi, que va viatjar a Amsterdam per veure com treballava l’Ajax entrenat per Cruyff als anys 80, abans de crear un Milan contracultural a Itàlia, ja que atacava i volia agradar en una lliga amb tradició defensiva. “No podem entendre Cruyff sense el futbol total dels 70. I no podem entendre el futbol actual sense Cruyff”, diu Valdano. “És molt senzill, aprendre. Mestres i alumnes. I els alumnes de Cruyff, segurament, han perfeccionat l’obra del pare”, afegeix, referint-se a Guardiola.

Amsterdam, l’origen de tot

Aquest és un dels aspectes clau en el cruyffisme: ha fet escola. “Tothom t’acaba parlant d’ell. Si la gent parla de l’Ajax o del Barça, parla d’un estil i parla de Cruyff. I molts clubs que volen créixer pensen en tècnics que hem estat a les seves ordres”, admet Òscar García Junyent, que va ser el seu ajudant a la selecció catalana i ara entrena al Red Bull de Salzburg, a Àustria. “Soc entrenador gràcies a ell”, afegeix. “Durant molt anys la gent mirava cap a Amsterdam com si fos la Meca. Després, Cruyff va marxar a Barcelona. I ara miren cap a Barcelona”, comenta Kuper en referència a les dues ciutats clau per mantenir viu el llegat del tècnic. “L’Ajax mai ha oblidat el seu estil, però és important recordar-ho cada dia. Ara que no podem fitxar estrelles, serà més important que mai que els joves creixin amb un estil de joc com el seu”, defensa Edwin van der Sar, l’exporter de l’Ajax. Van der Sar és un d’aquells jugadors que no va poder entrenar a les ordres de Cruyff però que es considera deixeble seu, com Overmars, Van Bronckhorst i Cocu. I ara Cocu entrena el PSV, i Van Bronckhorst, el Feyenoord.

Altres han marxat, com Patrick Kluivert, fitxat pel PSG per intentar fitxar jugadors amb un estil de joc ofensiu, mentre que el seu fill, Justin, de 17 anys, ja juga al primer equip d’un Ajax que segueix entenent el futbol com ho feia Cruyff. “Els centrals oberts, treure la pilota jugada, generar superioritats, oferir-se, moure la pilota; volem la pilota”, deia fa poc Dennis Bergkamp sobre l’estil de joc de l’equip d’Amsterdam. Una manera de viure i de jugar cruyffista.

Però ara mateix La Masia s’identifica més amb el cruyffisme gràcies, fins i tot, a la feina de cruyffistes que han anat estenent el llegat a altres ciutats. Zubizarreta ha arribar a l’Olympique de Marsella, Guardiola i Begiristain, al Manchester City. I Marc Ingla ha aterrat al Lilla francès, on ha fitxat Bielsa, sense amagar que somia en veure un estil com aquell del Barça. Com aquell de Cruyff. També han arribat deixebles seus a Xipre. A l’AEK Larnaca el director tècnic és el català Xavi Roca, que, a més de fitxar jugadors espanyols, va portar Thomas Christiansen com a entrenador. L’hispanodanès ara entrena l’Apoel i admet que també va ser influenciat per un tècnic que “sempre et feia pensar molt sobre el que feies”. Segons el tècnic del líder de la lliga xipriota, el seu llegat és que “molta gent mira cap a Barcelona per buscar-hi gent que pugui crear un equip guanyador que també agradi per la seva proposta, engrescadora”. A Romania, Gica Hagi ha creat el seu propi club, el Viitorul. El seu juvenil juga a la Champions i el club lidera la lliga, amb Hagi reivindicant un estil que “sigui alegre, com el volia Cruyff”. Lògicament, un dels equips que més clara ha tingut l’aposta pel cruyffisme és el Maccabi de Tel Aviv, on treballa el seu fill Jordi com a director esportiu des de fa anys.

Cruyffisme sense fronteres

Però el missatge ha arribat fins i tot més lluny. Amb Xavi Hernández, el cruyffisme té un del seus apòstols a Qatar, on ja fa anys que beuen de la inspiració de l’estil de joc de La Masia per fer millorar els seus joves i potenciar l’Acadèmia Aspire, aquest projecte formatiu que sempre envia els seus equips a tornejos de Catalunya i que ha arribat a Bèlgica controlant l’Eupen, un club que ara juga a Primera amb jugadors joves i un català format a La Masia com a tècnic, Jordi Condom Aulí. La influència de Cruyff té una sortida natural a Sud-àfrica, ja que a Ciutat del Cap existeix l’Ajax, un club on es formen futbolistes amb mètodes similars als de l’escola d’Amsterdam i un porter que va ser entrenat per Cruyff durant els anys 80, Stanley Menzo, com a tècnic.

A Amèrica, el projecte del Manchester City ha creat el New York City, on s’aposta per un estil de joc que agradaria a Cruyff. I alguns clubs mexicans s’han deixat influenciar també per aquesta idea de joc, especialment el Chivas de Guadajalara, un club que cuida el futbol base i que va fitxar Cruyff com a assessor en el seu moment. “A l’Argentina hi ha molts debats, sempre es viu de debats. Però tota l’escola de tècnics vinculats més o menys a Bielsa beuen, d’alguna manera, de l’escola holandesa. Tots aquests tècnics en algun moment han passat per Barcelona per aprendre, per millorar”, diu Valdano, que recorda: “No cal haver treballat a les seves ordres per ser cruyffista”

“Ens contacten de tot arreu per intentar aprendre i seguir la idea de joc del Barça”, admeten des del club. El Barça està treballant en molts països, com ara a la Xina, on es vol cuidar un estil de joc amb inspiració barcelonista. A Corea del Sud, Cruyff també és venerat, ja que es van fitxar tècnics holandesos durant molts anys. I altres estats com el Japó i l’Índia han fet venir en moments puntuals entrenadors vinculats a aquesta escola, com Albert Roca, que va treballar amb Rijkaard i ara treballa al Bengaluru indi.

Finalment, a Oceania, un dels seus deixebles, Guillermo Amor, entrena l’Adelaida United, amb el qual va guanyar la lliga el 2016. Aquell mateix any John van’t Schip -exjugador de l’Ajax entrenat també per Cruyff, i que es declarava admirador del seu estil -entrenava el Melbourne City, un club vinculat també al projecte del Manchester City. A Nova Zelanda el millor equip del continent, l’Auckland City, es entrenat per un català, Ramon Tribulietx, que afirma que és “admirador de Cruyff” i s’identifica amb el joc del Barça. “El seu estil de joc va enamorar moltes persones. Barcelona s’identifica amb un estil i aquest estil és deutor de Cruyff”, explica. En una terra de rugbi, tan llunyana, el campió de la Champions local també intenta cuidar la pilota i atacar. I encara que els rivals molts cops siguin inferiors, la consigna és la mateixa: si tenen la pilota ells, no la tenen els contraris.