Llarga vida a Europa

En plena tempesta, amb tants ciutadans esgotant l'aigua de l'embarcació sense descans i entre crits, és difícil veure com ens en sortirem a mitjà termini. Si mirem al voltant, la sensació de caos s'imposa pels estralls del coronavirus a tot el món, i les sacsejades polítiques que evidencien la fragilitat democràtica hi són arreu. Dit això, hauríem de ser conscients de les nostres fortaleses, que són moltes, i no pretendre que la crisi que vivim és única ni més perillosa que les del passat. De fet, estem en millors condicions que mai per fer front a les sacsejades de la història de la qual formem part com una petita baula, i l'afirmació és especialment certa per a catalans i europeus si aconseguim mesurar el temps més enllà de la nostra escala. Aquest convenciment optimista sobre la utilitat i el sentit de la Unió Europea necessita, però, la voluntat de no mirar només a curt termini i llegir una mica d'història. Si mirem la foto fixa, veiem una Europa amb una amenaça sanitària generalitzada i milers de morts diaris, una vacunació més lenta del desitjable que endarrereix la recuperació econòmica, països de l'Est com Hongria i Polònia que desafien els valors de convivència comuns del club dels 27 i un canvi o una manca de lideratges en països clau com Alemanya i Itàlia.

Alemanya

Angela Merkel, que ha sigut un factor d'estabilitat i prudència per a Europa, abandonarà la cancelleria, on va arribar el 2005, després de les eleccions legislatives que se celebraran el 26 de setembre. El lideratge de Merkel ha anat molt més enllà d'Alemanya i, recuperant l'esperit del que va ser l'eix franco-alemany de Mitterrand i Kohl, ha salvat algunes decisions clau de la Unió Europea. Per exemple, en la gestió de la crisi dels refugiats i, un cop apresa la lliçó del dolor del 2008, en l'impuls de l'acord per a la creació del fons de lluita contra la crisi actual.

Del nou president de la Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU) elegit aquest dissabte, Armin Laschet, en dependrà el candidat a les eleccions i, per tant, el pes d'Alemanya a la UE després de Merkel, una líder solvent i tranquil·litzadora quan hi ha tempesta. Laschet és president de l'estat federat de Rin del Nord - Westfàlia, el més poblat dels 16 lands, i no necessàriament serà el candidat a la cancelleria. De fet, els dos favorits són el president de Baviera i líder de la CSU, Markus Söder, i el popular ministre de Salut, Jens Spahn, aliat de Laschet. El nou president de la CDU està considerat a priori un conservador pragmàtic, afavoridor de consensos. Veurem.

Itàlia

Itàlia torna a la inestabilitat política interna mentre es gestiona una pandèmia que s'ha cobrat 80.000 morts de coronavirus. Les intrigues de l'ex primer ministre Renzi, d'Itàlia Viva, són, un cop més, un factor d'inestabilitat en la tercera economia de la UE, que cau al 9%, té un deute públic del 160% i espera 200.000 milions d'euros dels fons europeus.

El lector pot preguntar-se on rau, doncs, l'optimisme. Doncs en el funcionament de les institucions europees, la inèrcia del lideratge de Merkel i la comparació amb el món.

L'aposta per la UE hauria de ser nítida a Catalunya. Amb una economia espanyola trinxada pels efectes del virus, Catalunya i Espanya tenen una oportunitat històrica amb el fons europeu. Espanya rebrà 83.200 milions d'euros a fons perdut d'un total de 140.000 després dels ajustos per la caiguda del PIB al 12,4 % (Alemanya un 5%). Les ajudes totals dels socis europeus arribaran a un màxim de 750.00 milions (390.000 milions en ajudes directes). L'endeutament de la Comissió Europea, cert que difícil i en context de debilitat governamental a Itàlia i Holanda, és una fita històrica i hauria d'ajudar molt particularment un país amb un 40% d'atur juvenil a redreçar la seva economia. Catalunya, sense euro i sense Europa, no tindria avui esperança de reconstrucció.

L'euro i els valors compartits d'un estat del benestar desigual, però viu, i d'una convivència en llibertat són l'extraordinària contribució de la UE al nostre temps.

Preu de la llibertat

També la comparació engrandeix Europa. La polarització (l'esperit facciós de Madison) creix a Europa amb l'extrema dreta, i és cert que la crisi política als EUA no és nova, ni estranya, però és avui molt profunda com demostra l'assalt al Capitoli. El cost de la llibertat sempre ha sigut alt i, de fet, Madison escrivia a The New York Packet, el 23 de novembre del 1787, que el partidisme –la polarització– és inherent a la democràcia:

"La llibertat és a l'esperit facciós el que l'aire al foc, un aliment sense el qual s'extingeix. Però no seria menys bogeria suprimir la llibertat que és essencial per a la vida política perquè nodreix les faccions, que desitjar la desaparició de l'aire, indispensable en la vida animal, perquè comunica al foc la seva energia destructora".

La Unió Europea és benestar, pau i llibertat. Com els EUA, malgrat tots els seus problemes i desigualtats.

L'alternativa al món lliure de la UE i els EUA és la Xina i el seu creixement econòmic amb control dictatorial de la informació i la negació de la llibertat de l'individu. Posats a comparar, llarga vida a Europa!