30/01: La llei de l’embut

El mateix dia que el Tribunal de Cuentas amenaça amb considerar malversació el cost d’activitats ordinàries de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, la Junta d'Andalusia (que també té delegacions a l'exterior) anuncia l’obertura d’una delegació a Barcelona per, entre altres coses, combatre l’independentisme i boicotejar la política d’immersió lingüística. Amb diner públic, naturalment. I això no deu ser malversació. Als ulls d’alguns tribunals espanyols la Llei tantes vegades invocada cap en mig foli: un mateix fet és delicte quan el fan els dolents i no és delicte quan el fan els bons. I qui són els bons? Els qui aplaudeixen l’article segon de la Constitució, encara que els importi un rave tota la resta (com passa amb Vox). I qui són els dolents? Els qui discrepen de l’article segon de la Constitució –el de la unidad indisoluble– encara que respectin absolutament els principis democràtics. Si malversar diners públics és fer-los servir contra els interessos de la ciutadania, em sembla infinitament més pintoresc obrir una oficina antisobiranista a Barcelona que tenir una delegació per representar els interessos de Catalunya a l’estranger. Però en la llei de l‘embut, la definició de malversació deu ser una altra.