Tot el que ha fallat en l'escàndol de pederàstia dels Maristes

Barcelona¿Com és que fa cinc anys, quan el professor de gimnàstica dels Maristes Sants-Les Corts va reconèixer que havia abusat d’un alumne, el cas es va arxivar? Per què, encara que va marxar de l’escola, va continuar treballant en contacte amb nens fins a aquest estiu? ¿Com és que no es va investigar si hi havia més víctimes? Doncs perquè ha fallat gairebé tot el que podia fallar: la llei, o l’aplicació que n’ha fet la Fiscalia, el protocol d’abusos a menors i la direcció de l’escola. Ha fallat el sistema.

Quan l’escola va denunciar Joaquín Benítez el 2011 la víctima dels abusos ja tenia més de 18 anys. Això és molt habitual, explica la psicòloga Pilar Polo, portaveu de la Fundació Vicki Bernadet, especialitzada en abusos sexuals a menors. Dels 717 casos de víctimes d’abusos en la infància que van atendre l’any passat, el 70% ja eren adults. “La cadena de culpa, vergonya, secrets i amenaces” que empresona moltes de les víctimes, diu, les sotmet al domini de l’abusador encara que faci anys que ja no les toca.

Però la Fiscalia, de manera general, només actua d’ofici si la víctima és menor d’edat o discapacitada. Si no, cal una denúncia. I el 2011 l’agredit no estava preparat per denunciar i no ho va voler fer. Segons l’advocada penalista Núria Martí, també de la Fundació Vicki Bernadet, la Fiscalia podria haver decidit actuar igualment. L’article 191 del Codi Penal diu que, en cas d’agressions o abusos sexuals, cal “denúncia de la persona agreujada, del seu representant legal o querella del ministeri fiscal, que actuarà ponderant els legítims interessos en presència”. “L’interès en la persecució dels abusos sexuals a un menor és un interès públic en la prevenció de la llibertat sexual”, explica Martí, que diu que hi ha juristes que defensen que la Fiscalia pot actuar amb una querella en un cas com aquest.

“Nosaltres, com a criteri general, no ho interpretem així”, es justificava ahir el fiscal portaveu de Barcelona, José Miguel Company. “No podem suplir la voluntat de l’afectat”, insistia, i assegurava que si ho han de poder fer, cal canviar la llei, “que es retiri el requisit de denúncia prèvia”. En això Martí coincideix: “Si la Fiscalia manté aquesta interpretació s’ha de canviar la llei perquè això no torni a passar”. Com que el cas es va arxivar, tot i que l’escola va arribar a un acord amb Benítez perquè deixés la feina, l’exprofessor va continuar treballant amb nens: de socorrista en piscines i al casal Esportiueig.

Maristes Sants-Les Corts va denunciar el cas a la Fiscalia, però no va avisar ni la direcció general d’Atenció a la Infància (DGAIA) ni la conselleria d’Ensenyament. El protocol impulsat pel Síndic de Greuges i signat pel Govern, l’Estat i la Fiscalia indica que ho hauria hagut de fer, però està pensat per a víctimes menors d’edat. Fonts del Síndic admeten que no preveu el cas que la víctima ja tingui més de 18 anys. Pilar Polo també ho veu així. “Això no està escrit enlloc”, diu, i creu que hi ha un “buit al protocol” en aquests casos, perquè encara que la víctima ja sigui major d’edat l’agressor és algú que tracta amb nens, i ho continuarà fent si no se l’hi impedeix.

Un altre protocol, el signat entre els departaments de Benestar Social i Ensenyament, que és molt més concret en els passos que cal seguir, especifica que en un cas d’abús greu -com aquest-, la direcció de l’escola hauria hagut d’avisar Ensenyament. No ho va fer. La consellera Meritxell Ruizva dir ahir que ho han de fer les escoles públiques, mentre que les concertades no hi estan obligades, tot i que seria “bo” que ho fessin. Fonts del Síndic de Greuges discrepen, recorden que el protocol mateix deixa clar que el seu àmbit d’aplicació és a “tots els centres”, sense distinció. El Govern no en va saber res ni per una banda ni per l’altra i no va poder impedir que Benítez continués en contacte amb nens. Ruiz ja va dir ahir que revisarien “tots” els protocols respecte als abusos sexuals a menors. El Síndic de Greuges ha convocat una reunió, dilluns, “per tractar possibles errades en l’aplicació”.

Ara mateix ja s’han fet més d’una dotzena de denúncies i els Mossos investiguen, en total, quatre professors i un monitor de Maristes Sants-Les Corts. Hi ha testimonis que afirmen que havien denunciat abusos anys abans -com el cas del 2003 que va fer públic ahir aquest diari-. Tot això fa pensar que a l’escola s’hauria hagut de sospitar alguna cosa abans del 2011. Però encara que no fos així el centre hauria fallat en un punt clau: no va explicar el cas als pares. Si ho haguessin sabut, segons explica Martí, haurien pogut estar més alerta per detectar si els fills n’havien sigut víctimes, ajudar-los i buscar-los ajuda. “Estic dolgut perquè a la meva institució en algun moment alguna cosa hauríem pogut fer millor”, va dir ahir a 8TV el president de la Fundació Champagnat -un dels responsables dels Maristes-, Gabriel Villa-Real.

Com Benítez va tapar per què marxava

En una carta als alumnes, Joaquín Benítez afirmava el 12 de juny del 2011 que havia “demanat” la baixa definitiva com a professor per “assumptes familiars, personals i sobretot per projectar el shoot-ball” -l’esport que impulsava des de feia anys-. Amagava els abusos que ell mateix havia admès i que eren els motius reals, però reforça la idea que l’escola no el va acomiadar, sinó que va pactar que marxés. Aquí la pots llegir.