Llibres petits que volen fer grans preguntes

BarcelonaEl 1970, només un any després de fundar Anagrama, Jorge Herralde va decidir que era el moment d’engegar una col·lecció d’assaig que “incorporés autors que semblaven imprescindibles en l’àmbit del pensament, publiqués els clàssics revolucionaris, analitzés els problemes més contemporanis i urgents i estimulés textos d’autors espanyols”. Els objectius amb què Herralde va impulsar Cuadernos Anagrama -de la qual van aparèixer 165 títols fins al 1982-és el mateix amb què l’editorial “els ressuscita ara o, per fer servir una expressió més actual, en presenta una nova temporada”, segons comenta l’editora Silvia Sesé.

Nuevos Cuadernos “vol convidar a escriure en relació a temes de debat sobre el present”. “Ens interessa abordar la sobreexposició de l’individu, la nova consciència política dels ciutadans, la pèrdua d’humanitat i el relleu d’una societat maquinitzada, com viure el desig, els afectes i l’amor en una societat ràpida i carregada d’ansietat”, explica. La nova col·lecció de l’editorial barcelonina arrenca amb quatre títols prometedors. El primer és El secreto y no, de Claudio Magris, un text del 2014 en el qual l’autor de Trieste “indaga en el concepte de secret des de la perspectiva de la història, la filosofia, la religió, la moral”. El segon és Calais, d’Emmanuel Carrère, un reportatge en què l’autor de Limónov va passar uns dies al camp de refugiats que va ser tancat a finals d’octubre del 2016. El tercer, de Rafael Chirbes, és “una evocació autobiogràfica que no s’ha publicat mai abans en format llibre a Espanya”. És El año que nevó en Valencia, un text d’una cinquantena de pàgines. “El format de Nuevos Cuadernos és breu i urgent -afirma Sesé-. Volem fer llibres que abordin alguna de les preguntes actuals en menys d’un centenar de pàgines”. A diferència de la col·lecció dels anys70, que es va dividir en quinze sèries temàtiques i va publicar, entre d’altres, Noam Chomsky, Michèle Mattelart, Trotski, Michel Foucault i Pierre Vilar, ara només hi haurà una sèrie “única i transversal, que combinarà el castellà i el català”.

Buscar una Il·lustració radical

El quart títol de Nuevos Cuadernos Anagrama és Nova Il·lustració radical, de la filòsofa Marina Garcés. “És un bon moment per reprendre l’arrel de la Il·lustració, que no va ser un projecte de modernització del món, com s’ha dit moltes vegades, sinó una actitud crítica i radical”, explica Garcés, que en els últims dos anys ha publicat Filosofía inacabada (Galaxia Gutenberg, 2015) i Fora de classe (Arcàdia, 2016). “Últimament s’ha instal·lat un dogma apocalíptic que s’ha alimentat des de diverses disciplines i en el qual coincideixen moltes ideologies: creuen que el nostre món s’acaba, que ens estem autodestruint”, diu Garcés.

Segons la filòsofa, un dels perills d’aquest dogma apocalíptic és que “posa en disputa el que és humà”. “Hi ha un nou projecte del capitalisme actual que passa per redefinir no només el que fem sinó el que som. Afecta tant qüestions micro com temes d’abast planetari”, afegeix. Per a Garcés, que defineix aquest nou llibre com a “propositiu més que argumentatiu”, la nova Il·lustració ha de servir per “trencar el miratge entre la servitud i l’apocalipsi”. “Es produeix una situació paradoxal: entre el que sabem i el que podem hi ha un abisme. Sabem molt i podem molt poc”, diu Garcés, que situa les tensions actuals entre Catalunya i Espanya en un marc que va més enllà de l’independentisme. “Hi ha hagut diverses onades que han fet visibles alguns problemes -diu-. La crisi econòmica va desembocar en el 15-M, moment en què es va trencar un espai de consensos. Per altra banda, el que passa a Catalunya interpel·la una altra manera d’haver construït Europa, que en comptes de ser l’Europa dels estats i una aliança econòmica pogués ser una Europa més de les cultures i interterritorial”.