Lliçons d’Olot
Olot s’està consolidant com un dels pols culturals més dinàmics i atractius de Catalunya. A finals de setembre s’hi inaugurava la residència Faber, un espai de creació multidisciplinari dirigit per Francesc Serés que, amb una ferma vocació de retorn al territori, allotjarà escriptors, artistes i científics d’arreu del món. Amb Faber, la capital de la Garrotxa afegeix un projecte d’envergadura a una sèrie d’iniciatives culturals que, de manera sostinguda, s’hi han anat desenvolupant aquests últims temps. Hi destaquen el Festival de literatura MOT, que cada any converteix Girona i Olot en un espai de trobada entre escriptors de diversos orígens i generacions; el Sismògraf, un festival de dansa al carrer, o Lluèrnia, que cada mes de novembre es converteix en un punt de referència dels festivals de llum a l’espai públic.
Què comparteixen, totes aquestes propostes? Primer, que tenen una idea forta al darrere. Amb lideratge individual o col·lectiu, són projectes essencialment culturals allunyats de lluites polítiques i ideològiques i d’objectius prioritàriament econòmics o turístics. En segon lloc, són iniciatives que parlen d’Olot al món, conscients que l’arrelament al territori és sempre compatible amb l’obertura a altres horitzons. Perquè l’ambició i el cosmopolitisme no els dóna cap capitalitat, sinó un treball en xarxa, una idea compartible i la voluntat de dialogar amb el món.
Però què fa que una ciutat de 30.000 habitants, relativament perifèrica respecte dels grans nuclis urbans i culturals de Catalunya, estigui esdevenint un referent? ¿Podria ser que Olot s’hagués convertit en un pol cultural precisament pel fet de ser una ciutat petita i no central? Sens dubte, viure lluny dels focus i les pressions de la capital obre un espai de llibertat que afavoreix la creativitat. Però Olot és la capital d’una comarca tradicionalment benestant amb una llarga tradició cultural que ha donat alguns dels més destacats pintors, arquitectes, botànics i geògrafs del país. El seu imponent entorn natural també ha estimulat una reflexió que ha permès que cristal·litzin espais de primer ordre europeu com l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Els nous projectes culturals olotins no neixen, per tant, del no-res, sinó que entronquen amb aquest bagatge cultural de la ciutat i s’han anat gestant, amb dificultats i entrebancs, al llarg del temps. Però si alguna cosa singularitza Olot és la seva aposta decidida per la cultura al llarg dels darrers quinze anys. Des de l’aprovació del seu Pla de Cultura l’any 2001, la ciutat ha destinat de manera sistemàtica el 10% del seu pressupost a la cultura, lluny del 4,7% que hi dedica Barcelona o del 0,9% que hi inverteixen els pressupostos de la Generalitat. A Olot, la cultura mai ha estat camp de batalla política, la qual cosa ha facilitat que governs de diferents colors polítics mantinguin un lideratge públic decidit que ha permès que sedimentin projectes que avui la fan ser referent.
