La Lliga més ajustada des de fa 30 anys
En la jornada 8, només dos punts separen el primer del sisè, una circumstància inèdita al segle XXI
Barcelona“La Lliga està molt ajustada. Es demostra que no hi ha cap partit fàcil”, afirmava Ivan Rakitic després de l’empat del Barça a Mestalla. “Està sent una Lliga molt igualada, normalment el Barça, el Madrid i l’Atlètic punxen menys del que està passant aquesta temporada… Això propicia que hi hagi més equips a dalt”, afegia Sergio Busquets. Un diagnòstic encertat perquè, amb els resultats que s’han produït fins ara, la diferència entre el primer, un sorprenent Sevilla, i el sisè, un també sorprenent Alabès, és només de dos punts. Una situació que no té cap precedent des de l’últim canvi de segle, ja que des de la temporada 1986-87, quan les victòries encara valien dos punts, que no es registrava una diferència així entre el primer i el sisè després de les primeres vuit jornades.
Llavors el Barça que entrenava el tècnic britànic Terry Venables era el líder amb 12 punts, un més que el Madrid i que l’Atlètic, mentre que l’Espanyol, l’Sporting i el Valladolid en portaven 10. Ara el Sevilla mana amb 16 punts, mentre que el Barça i l’Atlètic n’acumulen 15, i el Madrid, l’Espanyol i l’Alabès, 14. L’empat a Mestalla diumenge va suposar que el Barça no pogués recuperar un liderat que el Sevilla li va pispar el mateix diumenge. Els blaugranes han sumat dos dels últims 12 punts en una mala ratxa dels de Valverde, bé que empatar a Mestalla després de l’esforç contra el Tottenham no es pot considerar un mal resultat. El problema és haver deixat escapar punts contra el Girona (2-2), el Leganés (2-1) i l’Athletic (1-1) ens els tres partits previs a Mestalla.
Després de firmar uns números impecables el curs passat a la Lliga, aquesta temporada Valverde ha igualat la pitjor ratxa del seu predecessor, Luis Enrique. De fet, l’últim cop que els blaugranes van estar quatre partits seguits sense guanyar a la Lliga van estar a punt de perdre el títol. Va ser entre les jornades 30 i 33 del curs 2015-16 en què els de Luis Enrique van acumular un empat a domicili contra el Vila-real (2-2) i tres derrotes: Madrid (1-2), Reial Societat (1-0) i València (1-2). Una seqüència que va coincidir amb un ple de punts del conjunt blanc que va posar la por al cos al Barça tot i començar aquesta sèrie de partits a 10 punts dels blaugranes. El Barça va guanyar les últimes cinc jornades i va celebrar el títol.
En la situació actual, la dinàmica blanca no és la mateixa ni de bon tros. Els de Julen Lopetegui acumulen quatre partits seguits sense marcar gol i, a la Lliga, fa tres jornades seguides que no sumen els tres punts: dues derrotes, contra el Sevilla (3-0) i l’Alabès (1-0), i un empat (0-0), contra l’Atlètic. Contrasten amb les dinàmiques del Barça i el Madrid les d’un Atlètic del Cholo Simeone a l’alça i, sobretot, les d’un Sevilla que ha anat de menys a més. Després d’un començament de temporada dubitatiu, el conjunt matalasser s’ha refet a la Lliga, i des de la tercera jornada contra el Celta (2-0) que no coneix la derrota: empats amb l’Eibar (1-1) i el Reial Madrid (0-0) i victòries contra el Getafe (0-2), l’Osca (3-0) i el Betis (1-0).
Per la seva banda, el Sevilla de Pablo Machín va començar la Lliga acumulant tres partits seguits sense conèixer la victòria després d’empatar contra el Vila-real (0-0) i perdre el derbi sevillà contra el Betis (1-0) i davant el Getafe (0-2) a casa. Quan més d’un ja especulava que Machín no arribaria a menjar-se els torrons com a tècnic del quadre andalús, l’ha dut, després de vuit jornades, a ser el líder. Per trobar un Sevilla líder a aquestes altures de la temporada s’ha d’anar fins al curs 1945-46, quan el conjunt andalús va ser líder les jornades 7,8 i 9 i, després, la 21, 23, 25 i la 26 per acabar guanyant la primera i única Lliga de l’entitat sevillana.
Uns sorprenents Alabès i Espanyol tanquen les sis primeres posicions de la taula. Tant el conjunt vitorià com l’espanyolista no han cedit cap derrota com a locals fins ara aquest curs.
El United i el Bayern, amb urgències
A les altres grans lligues d’Europa, la igualtat també està sent el denominador comú després de les primeres. A banda de la lliga italiana -en què el Juventus de Cristiano Ronaldo mana amb mà de ferro amb ple de victòries i té 6 punts d’avantatge sobre el segon, el Nàpols de Carlo Ancelotti, i 10 sobre el sisè, el Roma-, a Anglaterra i a la Bundesliga les coses estan força ajustades.
A la Premier, el Manchester City de Pep Guardiola lidera per diferència de gols, ja que hi ha un triple empat al capdavant de la taula entre els citizens, el Chelsea i el Liverpool. Només quatre punts separen el primer del sisè, un sorprenent Bournemouth. La nota dissonant és el Manchester United del tècnic portuguès José Mourinho, que ocupa la vuitena posició, a 7 punts del líder.
Qui també està passant per un context de crisi és el Bayern Munic. Dominador de les últimes sis lligues, el conjunt que ara entrena Niko Kovač està immers en una crisi de resultats després d’acumular dues derrotes seguides que l’ha relegat a la sisensa plaça de la taula. Els bavaresos estan a quatre punts del líder, el Borussia Dortmund.