El lloguer

Una de les mesures que sents que proposen a la tele o a la ràdio o als diaris per evitar la crisi que suposa tancar bars, restaurants i sales de festa és “obligar el propietari a congelar-li el lloguer”. I què ha de fer el propietari? Per què el propietari?

És evident que els bars i restaurants haurien de no pagar el lloguer si no poden obrir. Però això no hauria de recaure en una altra part de la societat, com són els propietaris dels locals. Sé que els grans bancs —rescatats per nosaltres— poden permetre-s’ho. Però alguns petits propietaris, durant la pandèmia, no han cobrat el lloguer i han hagut de seguir pagant al banc —el banc no perdona.

El cas és que els que desdoblen gènere o el feminitzen diuen “les llogateres” però no diuen mai “les propietàries”, sinó sempre “els propietaris”. Juntament amb “els banquers”, són els únics que conserven el genèric. No es té en compte que de propietaris n’hi ha de tan pringats com els amos dels bars. Gent que potser encara està pagant hipoteca i que aspira, amb el lloguer, a no perdre calers o a guanyar-ne alguns. Gent que potser vol que aquell pis o local sigui per a un fill. I gent, sens dubte, que està forrada, sí. Us pot semblar pitjor o millor, això, però forma part del sistema capitalista igual que en forma part pagar per una cervesa o per un abric de marca en un establiment. L’altre dia a la ràdio es parlava d’un desnonament. El propietari “no havia volgut negociar”. I van dir-ne fins i tot el nom (fill d’un prohom català).