Lorenzo Mattotti: "Pixar i Disney sempre fan servir colors freds i moderns, com si els nens haguessin de ser moderns"

BarcelonaCap al final de La famosa invasión de los osos en Sicilia, la pel·lícula animada del dibuixant italià Lorenzo Mattotti, un ós explica a cau d’orella a una nena el final d’una història. Quan el company de la nena li pregunta després què ha dit l’ós, ella respon que "és un secret" i riu. "Quin és el secret?", va preguntar-li un nen al director italià en el col·loqui posterior a la projecció del film al penúltim Festival de Cinema Italià de Barcelona. "Ah, jo no ho sé –va respondre Mattotti amb un somriure murri–. Ho hauràs d’imaginar tu".

La confiança en la capacitat fabuladora dels nens és un dels trets principals d'aquesta pel·lícula infantil, que s'ha colat en la majoria de llistes de millors pel·lícules del 2020 –els crítics de l'ARA la van situar en el 7è lloc– i que ja es pot veure a Movistar (en lloguer també a Filmin i Rakuten). És l'adaptació d'un relat de l’escriptor italià Dino Buzzati (l'autor d’El desert dels Tàrtars) i el primer llargmetratge d'un tità del còmic europeu com Mattotti: mestre del color, autor d'obres com Fuegos, Estigmas i El cuervo i un dels millors portadistes de la història New Yorker.

Quina és la seva relació amb la literatura de Dino Buzzati?

Buzzati em va influenciar molt quan tenia 16 o 17 anys, però no només en la meva forma d'escriure, també en els meus dibuixos: la seva manera de crear misteri i de parlar de coses desconegudes m'han influït molt en les meves historietes, que són molt buzzatianes. De fet, Buzzati és una part important de la meva formació cultural. Per això em va impactar molt quan el 1969 va fer el còmic Poema a fumetti. Jo aleshores tenia 14 o 15 anys però ja estimava molt la historieta i veure que un gran escriptor feia un còmic va ser molt important per a mi.

I per què aquesta història de Buzzati en concret?

És una de les que jo m'estimo més i em sorprenia molt que no s'hagués adaptat abans perquè no hi pot haver un imaginari més ric i una història més bella i perfecta per a un film animat. Jo havia participat en l'antologia de curts animats Peaur’s de noir –per cert, amb un curt que era més buzzatià que Buzzati, molt misteriós– i quan la productora d'aquell projecte em va preguntar un dia si m'agradaria fer una pel·lícula jo li vaig proposar adaptar el llibre.

Vostè ja havia fet còmics infantils, però se l'acostuma a associar a obres més fosques i adultes, com la del curt de Peaur's de noir

En realitat, obres infantils com Hänsel i Gretel i Pinotxo també són fosques. Si parlen de la por, han de ser fosques per força. Però no volia fer un altre petit film d'autor per al públic adult, és important treballar també per als nens. Ja he expressat prou el meu món personal, no estic frustrat en aquest sentit.

És interessant com s'allunya La famosa invasión de los osos en Sicilia

A Europa utilitzem el color de la nostra cultura, el del Mediterrani. El color és energia positiva si es fa servir bé, però Pixar i Disney sempre fan servir colors molt freds, molt moderns, com si els nens haguessin de ser moderns! Els nens no són moderns, estan fora del temps! Jo vull que la meva pel·lícula sigui plaent de veure i per això faig servir colors més càlids.

Buzzati va acompanyar la seva història d'il·lustracions. S'hi va inspirar?

Sí, sobretot al principi. Fer-ho em donava tranquil·litat. Moltes de les idees gràfiques de Buzzati són a la pel·lícula: els núvols grans, les siluetes dels personatges, la serp de mar, el disseny del mag... I també hem inclòs dibuixos de Buzzati en els quadres que pengen al castell.

En la versió italiana, la veu de l'ós vell és d'Andrea Camilleri.

Sí, va ser una sort comptar amb ell. En la versió francesa, que és l'original, la veu del personatge és de Jean-Claude Carrière, el guionista de Buñuel, i m'agradava molt la idea que un escriptor com ell posés la veu a un narrador d'històries. Per a la versió italiana calia també una veu de pes i va sorgir la idea de Camilleri, que té una veu que li escau molt bé al personatge. A més, Camilleri és sicilià, era perfecte. Ho vam enregistrar a casa seva, en només hora i mitja. Però quan ara sento la seva veu em resulta molt emocionant, és l'últim regal que ens va fer a tots.

¿Vol continuar fent cinema d'animació o tornarà als còmics?

El cinema és un treball molt llarg i col·laboratiu, l'any passat gairebé no vaig dibuixar res, només el cartell de la pel·lícula i quatre coses. Sempre estava controlant els dibuixos dels altres. Per això ara tornaré al meu taller per fer dibuixos més experimentals i lliures. Necessito recuperar la pintura i el meu món artístic propi.