Lucas Mondelo: “M’agrada guanyar, però no m’aturo i ja penso en el següent repte”
Entrevista amb l'entrenador de la selecció espanyola femenina de bàsquet, vigent campiona de l'Eurobàsquet
BarcelonaLucas Mondelo (L'Hospitalet de Llobregat, 1967) no és un entrenador com els altres. Capaç d’entonar una cançó de Julio Iglesias durant una roda de premsa o de recitar fragments de pel·lícules de memòria, el tècnic ha tancat una temporada històrica en què s’ha proclamat campió de l’Eurolliga amb el seu equip, el Dynamo Kursk rus, i de l’Eurobàsquet amb la selecció espanyola.
Ara que han passat uns dies, quin regust li ha deixat la medalla d’or?
És molt maco, molt bonic. No només per haver guanyat l’or, que molts no s’ho pensaven, sinó per com ho vam fer, amb molta autoritat. Durant alguns moments va semblar fàcil i no ho va ser. Vam fer que els rivals semblessin més dolents del que eren.
La selecció espanyola va ser molt constant durant tot el torneig.
Aconseguir la classificació sense esperar al tercer partit ens va ajudar. Vam afrontar l’últim partit de la primera fase contra la República Txeca sense pressió i sense la necessitat de desgastar-nos amb més scouting. Vam poder treballar bé i descansar per arribar als quarts de final amb tranquil·litat. Això ens va anar molt bé per arribar al tram final amb confiança. Va passar una cosa que no acostuma a passar: vam transmetre poca informació a les jugadores, però molt clara. Algunes vegades els tècnics ens passem de donar informació. Les jugadores la van interpretar fantàsticament i això ens va ajudar a competir molt bé.
L’equip compta amb algunes jugadores brillants tàcticament.
Aquestes jugadors són l’hòstia. Tenen un gen competitiu especial, però a més es nota que han tingut bons entrenadors durant anys. Han treballat molt bé la lectura de joc. Nosaltres ho vam saber aprofitar i potenciar. Als entrenaments les obliguem a enfrontar-se a situacions reals, a superar diferents problemes que han de resoldre. Un altre aspecte que es nota és que les potes d’aquesta taula portem molts anys treballant junts, ja que vam coincidir en algunes seleccions de formació. Parlem el mateix idioma de bàsquet i tenim molta complicitat. Les sinergies són positives.
La Copa del Món del 2018 se celebrarà a Espanya. Això generarà una pressió extra?
Aquestes jugadores estan acostumades a guanyar amb pressió. Fa anys que ho fan als seus clubs. La pressió no les afectarà. Una altra cosa és el fet de jugar a casa. L’eufòria de l’entorn, que sovint té desconeixement, no ajuda. Jugarem contra equips molt bons. Hem de ser capaços de transformar la pressió en motivació i lluitar per arribar a la final. Podem guanyar als Estats Units? No. La diferència és com la del Dream Team als Jocs de Barcelona 1992. Si ens hi trobem, intentarem allargar l’estona que competim contra elles, però ens hem de concentrar en altres coses. Arribar a la final serà molt difícil.
Creu que podrà convèncer Laia Palau?
Ara mateix hem de deixar-la tranquil·la. Ha de fer vacances i, després, anar a jugar a Austràlia. Està molt il·lusionada per descobrir una lliga curta i diferent. Viurà moltes experiències, i quan torni a Europa serà el moment de parlar amb ella i veure si accepta el repte de la Copa del Món. Això sí, crec que s’ha guanyat el dret a decidir quan i com es vol retirar. Quan ho faci, traurem totes les banderes i els tambors, perquè s’ho mereix. La seva qualitat dins i fora de la pista és meravellosa. Respecte màxim.
La seva temporada és de claca.
Abans de posar-me a cantar en una roda de premsa la FIBA em va dir que era el primer entrenador que aconseguia el títol de l’Eurolliga i el de l’Europeu en una mateixa temporada. M’agrada guanyar, tots tenim ego, però no m’aturo i ara ja només penso en el següent repte. Els èxits m’ajuden a motivar-me per seguir treballant fort.
La pròxima temporada tindrà l’asterisc de les finestres de seleccions.
La proposta no és dolenta i dona visibilitat a les seleccions, que en necessiten, però no acaba de ser pràctica. Els entrenadors haurem d’ajustar la nostra planificació. Els calendaris es comprimeixen molt i als equips els costarà agafar dinàmiques.
Vostè que va emigrar a la Xina i a Rússia, com veu la situació de la lliga femenina?
S’estan posant en marxa iniciatives que estan molt bé per impulsar la competició i donar-li més publicitat. Atreure més públic i aprofitar l’embranzida de la selecció espanyola és un repte, però per a això es necessiten equips més forts. Han d’arribar més diners per fer un salt competitiu més gran. Tinc un sentiment contradictori. Soc optimista, però fan falta més calers.