Una llegenda amb poques ganes de jubilar-se

BarcelonaLuis Scola va debutar amb la selecció argentina absoluta quan tan sols tenia 19 anys. Després d’enfrontar-se als Estats Units en un Preolímpic es va sentir desanimat. “Fins i tot vaig pensar si havia de continuar jugant a bàsquet”, recorda. Per sort no va plegar i dues dècades després s’ha convertit en l’últim supervivent de la Generación Dorada, un grup de jugadors argentins excepcionals que ha acumulat un gran palmarès d’èxits. La seva trajectòria té paral·lelismes amb la dels Júniors d’Or de Pau Gasol i Joan Carles Navarro. Dilluns, amb 39 anys, es va convertir en el segon màxim anotador en un Mundial de bàsquet. Tan sols el mític Oscar Schmidt supera els seus registres. “No és que no hi doni importància, però ara no és el moment de valorar-ho. La dada important és mantenir-se durant molts anys en aquest nivell. Això té molt de valor, però són coses que apreciaré més després. Ara lluitem per coses més importants”, recorda. “Scola és admirable. Mantenir-se tants anys a l’elit, ser tan competitiu sempre. Jo l’hi agraeixo. Ens empeny, ens ajuda i ens aconsella. M’alegra el seu rècord”, afegeix Sergio Hernández, el seleccionador argentí.

Mentre la majoria dels rivals contra els quals ha competit durant anys i panys s’han retirat, Scola continua en peu de guerra. “No crec que tingui una manera diferent d’afrontar el campionat. Estic disfrutant, que és el que sempre intento. Són els últims tornejos que jugaré i això em genera una mena de melancolia per intentar aprofitar el moment al màxim”, analitza Scola, que va anotar 23 punts contra Nigèria. Els seus moviments d’esquena a cistella continuen sent tan efectius com sempre. “Tots canviem amb els anys. No soc el mateix d’abans. La manera com veus el món amb 24 anys és diferent de quan en tens 39. Es va prenent la dimensió de les coses. Quan ets jove tens menys idea de la vida”, confessa en una entrevista concedida a La Nación.

Més enllà dels èxits esportius, la dimensió de la figura de Scola ha guanyat pes gràcies a la seva personalitat. Com passa amb Marc Gasol, l’argentí té una mirada crítica de la societat que ens envolta. “M’angoixa veure la gent que està malament, empipada, molesta i de vegades sense esperança”, confessa. Tot i això, Scola és un dels millors ambaixadors de l’Argentina: “Si em pregunten com som, soc un gerent de màrqueting del país. Venc les seves coses bones. M’agrada el meu país”, diu l’aler pivot, que l’última temporada va jugar a la Xina.

“L’èxit esportiu és preparar-te i buidar-te, que no et quedi res. És donar-ho tot per un objectiu. El partit es guanya o es perd en el procés previ”, recorda Scola, que destaca per ser un líder dins i fora de la pista. La seva recepta per a l’èxit és senzilla. “No busco un resultat, una posició com a esportista. Busco acostar-me al meu sostre i, quan ho aconsegueixo, els resultats arriben”, avança en una conversa televisiva amb el programa LNE (A24). L’equip argentí té jugadors amb un gran talent, com Facu Campazzo i Nico Laprovittola, però Scola posa l’accent en un ingredient imprescindible: “Entre treball i talent algú va dir que el treball s’imposa al talent quan el talent no treballa. La combinació de les dues virtuts és la clau”.

Fan de Leo Messi

Dels grans referents de Scola, un té a veure amb el bàsquet i l’altre no. “Manu Ginóbili va ser molt més del que pensem. Vam créixer junts i ningú va imaginar que seria el que va ser. Sempre va trencar motllos en la seva carrera. Amb ell vam tenir discussions per l’ego, però són coses que han de passar”, argumenta. El segon no és Diego Armando Maradona sinó Leo Messi. “És el millor que tenim a l’Argentina. No només en el futbol, no només en l’esport. És un jugador que no es tira: l’omplen de puntades de peu, l’agafen de la samarreta i continua corrent. Això és molt antiargentí. La cultura de la picardia, de la trampa, dels ous, de guanyar amb la samarreta és una llosa per a nosaltres com a esportistes i probablement també com a país, perquè l’esport és un reflex de moltes coses... Es pot guanyar amb picardia, però jo prefereixo el talent, l’entrenament i l’esforç. No pots esperar que l’àrbitre no et vegi i enganyar-lo”, argumenta Scola, que és conscient de la seva privilegiada situació com a esportista professional: “Sé que visc en una bombolla i intentaré no caure quan tot això s’acabi”.