L’últim control
BarcelonaLa majoria d’entrenadors que han tingut el privilegi de dirigir Iniesta, des de Guardiola fins a Valverde, n’han destacat el control. És la base per començar a construir tota la resta: una pausa, una passada, un gir, un canvi de ritme en conducció o un xut. I el capità del Barça ha fet honor a la seva virtut: no ha volgut de cap manera que se li escapés el control. Entenc que Iniesta vulgui evitar el risc de veure partits importants des de la banqueta -situacions incòmodes, en va dir ell- com li va passar a Xavi en la seva últim temporada a Can Barça, però, egoistament, crec que encara tenia molt per oferir. I més veient els perfils -ja no parlo del nivell- de la resta de peces que té la plantilla en la seva demarcació. De fet, quan va aterrar Coutinho i tots plegats vam deduir que venia a jubilar-lo, el manxec va dir que es veia capacitat per ser titular dues temporades més. I hi estic d’acord.
Malgrat que el gust futbolístic de l’entitat ha virat cap al múscul -Paulinho, André Gomes, Rakitic- en lloc del cervell, sembla indiscutible que el Barça trobarà a faltar la simplicitat d’un futbolista que no encapçala cap llista estadística, que ha sortit més aviat poc als resums, però que ha estat el rei en un intangible com és la fiabilitat. Quan ell ha estat al camp, rarament l’equip ha fet una gestió poc intel·ligent de la pilota. Potser és per això que un dels més capcots durant l’acte de comiat d’ahir era Valverde, que perd una extensió sobre el terreny de joc i que, sobretot, haurà de buscar alternatives per arribar al mateix objectiu per un camí diferent. Vaja, que no voldria estar en la seva pell.
Perquè estem tots d’acord que, si et mires el mercat, no hi ha un altre Iniesta. Potser hi trobaríem perfils associatius similars, com Eriksen, Thiago o Isco, impossibles de fitxar a l’espera de veure de quin peu calça Arthur quan aterri a Europa. Però és delirant que una de les inquietuds dels despatxos del club arran del desastre de Roma fos que Paulinho no va jugar ni un minut. I és inquietant que el primer fitxatge de l’estiu sigui un davanter -Griezmann és boníssim, tot sigui dit-, tot i que tens l’avantguarda coberta i, en canvi, el mig del camp és un solar.
El fet que una ment simple com la meva no acabi d’entendre la decisió d’Iniesta confirma la seva intel·ligència futbolística superior. El capità ja ha fet l’últim control i, com sempre, l’ha orientat cap on ha volgut. Gràcies infinites per tants anys de bava, i sort. Ara només falta que al Barça no se li escapi la pilota.
