‘Luoghi di valore’

i Joan Nogué
07/09/2015
3 min

He escrit el títol d’aquest article en italià no perquè tot sona bé en aquesta preciosa i melòdica llengua, sinó perquè l’experiència Llocs de valor que vull comentar es va engegar a Itàlia, concretament a Treviso, a la seu de la Fondazione Benetton Studi Ricerche, la fundació més important i prestigiosa d’Europa dedicada exclusivament a la temàtica del paisatge.

Tot va començar l’any 2006, arran d’una iniciativa de Domenico Luciani (en aquell moment director de la Fondazione i veritable ànima del projecte, juntament amb Simonetta Zanon), Paolo Rumiz (periodista del diari La Repubblica ) i Lionello Puppi (llavors president del jurat del Premio Internazionale Carlo Scarpa per il Giardino). Es tractava d’identificar i localitzar els llocs que, per a la gent, tenen alguna mena de valor i d’esbrinar-ne les causes. Vet aquí una gran recerca col·lectiva, comunitària, participada i molt innovadora en què l’enorme quantitat de ciutadans que van decidir de participar-hi s’hi van implicar a fons, col·laborant amb els experts que la coordinaven. Es partia del convenciment que els éssers humans tenim una necessitat gairebé existencial de crear llocs en l’espai i d’imbuir-los de significació. Però com ho fem? Com es genera el sentit del lloc? Per què uns llocs són més importants que d’altres per a nosaltres? Per què els donem un valor? I per què aquest valor varia segons les persones en funció d’un munt de variables de tipus personal, social i cultural? Hi ha pocs projectes d’investigació tan complets, tan concrets, tan sistemàtics i tan ambiciosos que intentin, com aquest, accedir al complex i apassionant món de la creació de llocs. I que, a més, ho facin amb la gent, amb els mateixos participants.

Any rere any i durant quasi una dècada s’han organitzat a la província de Treviso exposicions, debats, jornades i sortides sobre el terreny, sempre amb l’objectiu de promoure la reflexió sobre el lligam universal persona-lloc i comunitat-lloc, molt en línia amb la filosofia que es desprèn del Conveni Europeu del Paisatge. Centenars de persones anònimes, ciutadans normals i corrents que no representaven a ningú més que a ells mateixos, han participat activament en l’experiència, assenyalant i descrivint els seus llocs preferits i explicant als experts el perquè d’aquesta elecció. La relació de l’individu amb el lloc assenyalat pot ser de caràcter molt divers, en funció del tipus de vinculació que hi manté; i el mateix lloc escollit és també enormement divers: una casa, una escola, una cantonada, un carrer, una plaça, un descampat, un arbre, un bosc, unes ruïnes, un prat, un espai obert, un tram de riu, un indret aparentment inversemblant, etc., etc. Quasi mai, però, són els valors patrimonials, històrics, artístics o ecològics els que condicionen l’elecció, a diferència del que es podria esperar d’antuvi. Influeix molt més la memòria personal, les experiències viscudes, la vinculació a aquests llocs de les generacions passades.

S’han utilitzat les fitxes i els formularis facilitats per la mateixa fundació, però també altra mena de materials, com fotografies, audiovisuals, mapes i textos. Els promotors ho han introduït tot plegat en una gran base de dades i han aconseguit així una informació quantitativa i qualitativa molt difícil d’aconseguir a través d’altres canals més convencionals. La participació d’aquests ciutadans en les trobades organitzades facilitava que es coneguessin entre ells i confrontessin les seves predileccions i motivacions.

Luoghi di valore connecta molt bé amb un corrent de fons cada cop més estès que reclama una nova manera de relacionar-nos amb l’entorn que ens envolta. En el projecte s’han assajat noves formes de democràcia participativa i de pedagogia activa, noves vies de patrimonialització, i s’ha constatat un clar increment de la consciència ciutadana que va tenir efectes pràctics i immediats, com la protecció de les velles vinyes de Baver (al municipi de Godega di Sant’Urbano), que va anar d’un pèl que no fossin arrancades, o la paralització de la central hidroelèctrica del riu Riù, a Segusino, prop de Stramare. Dos exemples entre molts d’altres que il·lustren a la perfecció que, en millorar la informació de què disposa la gent -i sobretot la seva formació-, s’incrementa exponencialment la seva sensibilització i el seu esperit crític. En els ciutadans que han participat en aquesta experiència única ha estat patent el desig de reapropiar-se d’alguna manera del control dels seus propis llocs de vida. Només per això Luoghi di valore ja ha valgut la pena.

stats