Una petita ajuda per als més vulnerables en temps de confinament

Les portes de Santa Anna, obertes des de feia tres anys a tot el que necessitava aixopluc, companyia, suport i alimentació, es van tancar –com tantes i tantes institucions– quan el coronavirus ens va obligar al confinament. Des de l'Ajuntament i la Generalitat s'ha fet tot el possible per atendre les necessitats més urgents dels sensesostre. S'han habilitat espais i s'ha donat allotjament a molta gent. Però sabem prou bé que hi ha algunes persones que sempre resten fora de la xarxa d'ajuda, per diferents motius que no és el moment de jutjar: la por a identificar-se, el no voler separar-se del gos...

Per a aquests –últims dels últims– s'ha trobat una petita ajuda, necessària no només per als que no tenen casa, sinó també per a alguns que, vivint sota un sostre, han d'acudir als menjadors socials per sobreviure (centres que en la seva majoria han hagut de tancar). En aquest moment d'urgència, els promotors de l'Hospital de Campanya de Santa Anna sentíem gran preocupació pels nostres acollits habituals, i mitjançant Càritas hem pogut muntar un servei d'ajuda –conjuntament amb l'Ajuntament– i ara almenys Santa Anna pot atendre una de les grans necessitats que aquesta pandèmia deixa al descobert: l'alimentació dels més vulnerables.

Des del dilluns 31 de març podem veure una llarga cua de persones a les instal·lacions –amb la separació obligada de dos metres– esperant a rebre un dinar que els ajudi a sobreviure en aquestes circumstàncies.

Els que, com jo –per edat i per ser considerades persones d'alt risc–, no podem moure'ns de casa, mantenim un contacte virtual amb mossèn Peio, el rector, que no es mou de l'església, i amb un grup de voluntaris joves. Es tracta d'un grup de dotze persones (alguns d'ells havien estat acollits a l'Hospital de Campanya quan vivien al carrer) que avui s'han convertit en col·laboradors imprescindibles. Aquests voluntaris estan albergats a Santa Anna i ajuden en tot el que es necessita. Són ells els que, amb un sentit de solidaritat i lliurament semblant al de tantes i tantes persones –els professionals de la salut i els de serveis que mantenen el nostre país–, ens donen les notícies de tot el que estan vivint. El primer dia ens comunicaren que van ser més de 100 els lots de menjar repartits.

Ho he pogut veure en fotografies: el carrer de Santa Anna –habitualment atapeït de gent per ser un carrer molt comercial– està aquests dies ben buit, amb una sola excepció: la d'una filera tan llarga que gairebé arriba a la Rambla, amb un ordre que no acostuma a veure's en aquests afers, i amb la separació reglamentària. És la cua dels nostres estimats germans esperant aquesta petita però imprescindible ajuda alimentària.

És una llàstima que no els puguem proporcionar també el wifi que els permetria comunicar-se amb els seus, i del qual podien gaudir quan les nostres portes estaven obertes. I és que no tenir sostre propi és sempre la pitjor de les mancances, però en aquests temps de confinament es converteix en tragèdia.