Nosaltres sí que hi som!

Vull respondre a l'article d'Isabel Turull a l'ARA de dimarts passat. Entenc la seva indignació davant l'aparent indiferència de l'Església pel que fa a la injustícia que s'està cometent amb els presos polítics. Tots hem trobat a faltar alguna paraula seva... Però des d'aquí vull manifestar la meva opinió, que és la de molts i moltes companys de camí.

Isabel, trobes a faltar la veu de l'Església, que, com a catòlica, veus representada pels nostres bisbes. I és per això que no pots entendre que no hagin manifestat la seva opinió o fins i tot la seva intermediació en el cas.

Jo no vull ficar-me en aquesta decisió, i no sé ben bé per què no s'han sentit les seves veus, o quina és la seva opinió respecte al fet que no arribin les resolucions dels recursos presentats al TC per uns polítics i líders d'institucions com Òmnium cultural i l'Assemblea Nacional Catalana que porten més d'un any en presó preventiva, cosa força insòlita. Tan insòlita com que hagin de ser 'condemnats' preventivament sense causa justa...

També m'ha admirat la teva formació i coneixement de les Escriptures, en especial dels Evangelis, que fas servir per demostrar qualsevol tipus d'intervenció cristiana i evangèlica. Si et serveix de consol, et vull recordar que l'Església en general, i en particular l'Església catalana, és més que els bisbes que ens representen: som tots nosaltres, tu, i jo i tots els que volem viure de la força de l'Evangeli. I, també per al teu consol, t'aconsello que llegeixis la carta dels sacerdots –i ara també dels religiosos i religioses que ens unim a la protesta i fins i tot parlem de fer algun acte més significatiu en protesta pel que considerem una injusta situació envers els nostres germans de la presó.

No només parlo per mi, que conec molt directament el que és la vida de les presons i no em costa gaire imaginar-me com ho estan vivint unes dones i uns homes que no han fet res que justifiqui una mesura "preventiva" que té més caire de venjança que de càstig merescut. Parlo també sabent que hi ha molta gent dels meus que pensa així. I et dono la raó quan dius que no és excusa dir que l'Església no fa política. Perquè realment la defensa de la veritat i la justícia i manifestar-se al costat dels germans que pateixen la injustícia és més propi dels seguidors de l'Evangeli que de ningú.

Tens raó quan dius que Jesús denunciava la injustícia. Ell, tot compassiu i misericordiós, no es va privar de dir coses molt fortes a les 'institucions' que representaven el poder religiós del poble. No obstant això, les seves crítiques es tornen comprensió i amor incondicional quan parla amb cadascun dels que formen aquestes institucions i comprèn les seves actuacions personals. Jo, que vull que el meu cor s'assembli una mica al seu, faig el mateix. No m'agrada el seu silenci davant una injustícia tan gran, el silenci institucional de l'Església. Però no m'atreveixo a judicar cadascú en particular perquè ignoro les seves raons.

Isabel, gràcies pel teu testimoni. I torno a dir-te que, si et serveix de consol, nosaltres, Església de carrer, ho denunciem! I tant que ho denunciem!