CRÍTICA TV

El Mago Pop juga a casa

i Mònica Planas
01/08/2020
3 min

Dijous al vespre TV3 estrenava una nova temporada de Res és impossible, el programa de màgia d’Antonio Díaz, el Mago Pop. La seva continuïtat demostra que cada etapa de la cadena ha tingut el seu mag de capçalera. Primer va ser el Màgic Andreu, després el Mag Lari i ara estem en plena era del Mago Pop.

Aquesta vegada Antonio Díaz ja no viatja pel món fent els seus trucs a famosos i vianants. Les restriccions imposades per la pandèmia l’han portat a una solució curiosa: fer el programa des de casa seva. Ha convertit el seu impressionant jardí amb piscina en un plató fastuós on de nit s’hi celebra una festa amb famosos de tota mena, noies rialleres que aplaudeixen, actuacions musicals en directe, trucs de màgia i malabars amb foc. Recordava El guateque de Peter Sellers i donava a la graella de TV3 un aire estival, lleuger, despreocupat i entretingut. De fet, covid i coronavirus semblaven paraules tabú i només en algunes entrevistes tant l’amfitrió com els seus convidats van fer servir eufemismes com “amb el que està passant”, “a causa de les circumstàncies” o “amb el que hem viscut” per fer referència a la pandèmia. Ara bé, el programa no manté cap dels protocols sanitaris: ni distància de seguretat entre els assistents, ni mascaretes.

En aquesta edició el Mago Pop va més enllà de la seva feina com a mag i debuta com a entrevistador, que no seria el seu fort. Antonio Díaz perd la força i la seguretat professional que demostra a l’hora de fer màgia quan s’enfronta a la tasca de fer de periodista. Fa entrevistes fràgils, sense interès i que ni tan sols exploren la relació dels seus convidats amb la màgia, que és el que podria fer les converses una mica diferents. Vam patir una mica amb les entrevistes a Eloi Vila, Cristina Puig i Lluís Marquina, i amb la que va fer, després, al tenista Àlex Corretja. La conversa tancats a la cuina encaixava poc amb l’ambient estival del programa. Els seus trucs, però, continuen sent sorprenents tot i que, amb tanta carta, un pèl massa iguals.

Un altre do que té Antonio Díaz és el de fer desaparèixer amb gran habilitat els pronoms febles i fer-ne aparèixer uns altres quan menys t’ho esperes, traient-se del barret frases com “Amb un servilletero ja m’hi faig” quan fingeix que accepta a l’atzar un portatovallons com a objecte per fer un truc de màgia.

Res és impossible utilitza els famosos i altres presentadors de la cadena per reforçar la fascinació que ha de provocar el mag en l’espectador. Tots ells es dirigiran a càmera individualment per elogiar l’il·lusionista i llançar missatges en bucle d’admiració i sorpresa que s’aniran repetint al llarg de tot el programa. És la manera d’encomanar a l’audiència l’atmosfera de sorpresa.

En aquesta nova temporada, però, el títol de Res és impossible sembla apel·lar a molt més que la màgia. El fet que el Mago Pop hagi volgut revelar que aquell espai tan gran i selecte és casa seva té un component d’exhibicionisme, d’una certa opulència, que ens comunica alguna cosa més. Res és impossible es converteix gairebé en un missatge aspiracional. El noi d’origen humil que ha crescut a Badia del Vallès ha seguit el seu somni i fa saber al públic que ha acabat vivint en un xalet de luxe que serveix de plató de televisió. La màgia de l’èxit.

stats