Mal negoci
Fa molts anys, en una altra vida, Josep Lluís Núñez s’esgargamellava fins a quedar-se sense veu a les assemblees defensant que la samarreta del Barça havia de perdre la virginitat publicitària si (els sonarà el discurs) el Barça pretenia competir amb els seus competidors europeus del moment. D’aquell blaugrana total vam passar a l’Unicef i en l’última dècada Qatar Foundation i Qatar Airways. L’eliminació de les hostesses gegants de la façana de tribuna és tot un símbol del final de règim que suposa el relleu de patrocinador. I una explicació del perquè ha aixecat tanta controvèrsia aquest acord. Els trenta i escaig milions d’euros que el Barça ha ingressat per temporada a canvi d’associar la seva marca a l’emirat poden generar debat tenint en compte el munt d’actius que s’han venut, a més de la samarreta. Quant valdria una publicitat com aquesta que han vist els seguidors del Barça i els milions de visitants del Museu en solitari? Quant valdria posar una publicitat a la façana de la Pedrera?
Qatar va ajudar a resoldre un problema econòmic urgent a l’arribada de la nova junta el 2010, però ha obert fronts de problemes que encara cuegen. D’entrada una imatge, la del Barça, que ha quedat tocada per un partner geopolíticament incòmode, tal com s’està demostrant aquests dies amb la situació que viu Sandro Rosell. Convindrem que en l’origen de tots els mals hi ha l’elecció de Qatar com a seu d’un Mundial de futbol. Va acabar amb el capital simbòlic i d’imatge acumulat amb els anys de l’Unicef. Segurament hauríem acabat al mateix lloc, amb la necessitat de substituir l’Unicef per una marca comercial, però no es va obrir una discussió àmplia per prendre una decisió reflexionada. I ara els problemes d’imatge de Qatar són una mica els problemes d’imatge del Barça.
El cas és que la nova etapa obre un horitzó diferent. Segurament encara som lluny del màxim rendiment econòmic que es podria obtenir d’una samarreta tan preuada com la que llueixen Messi, Suarez i Neymar, però entrar en l’univers de les companyies tecnològiques i en un mercat com l’asiàtic canvia la dinàmica. A aquestes altures ens hem d’acostumar a tenir publicitat a la samarreta i després de Rakuten potser vindrà una altra marca comercial, però arribarà un dia que el Barça necessitarà diferenciar-se de la resta dels seus competidors. I tornar als dies en què no hi havia cap marca sobre el blau i el grana pot acabar esdevenint un actiu atractiu en el futur.
