La fi del bipartidisme a l’Estat s’ha pregonat com una realitat en el moment en què PSOE i PP han perdut grans bosses de votants, però l’accés de Podem i Ciutadans a les cotes de poder de socialistes i populars dista molt de ser real. En els dos casos ho han tingut a tocar i el seu fracàs no només ha acabat amb l’opció de superar el partit hegemònic, sinó que s’ha saldat amb la crisi interna. L’obsessió de Pablo Iglesias pel sorpasso, forçant una repetició electoral el 2016, va ser l’inici d’una crisi que el partit encara arrossega. I les maniobres de Rivera, obviant el consell dels seus padrins i molestant els fundadors, han obert un meló a Ciutadans de conseqüències imprevisibles. Quan l’ambició de canviar les coses passa a ser simple ànsia de poder, els partits renovadors passen a ser un partit més.