‘La Maleta de Portbou’ arriba als 5 anys i 30 números
BarcelonaS’hauria pogut celebrar abans, fa mesos o fins i tot fa anys, però va ser dimecres al vespre, a l’hora en què la calor començava a atenuar-se, que l’equip de La Maleta de Portbou va celebrar la consolidació de la revista de pensament dirigida per Josep Ramoneda. Nascuda fa 5 anys, la publicació ha arribat al número 30, i “el misticisme del zero”, en paraules del mateix Ramoneda, proporcionava una excusa per a la trobada. A la terrassa de La Central del carrer Mallorca, acomboiat per l’equip editorial, col·laboradors de la revista i un nodrit assortiment de personalitats de la vida intel·lectual de la ciutat, el filòsof va reivindicar el caràcter transfronterer d’una revista de pensament que de manera continuada i intencionada reuneix historiadors, científics, sociòlegs, artistes i altres especialistes de disciplines dispars per pensar, conjuntament, les diverses marees que xoquen i es barregen en la vida contemporània. Fenòmens com ara l’edició genètica, les migracions o els populismes dibuixen un horitzó incert que els lectors es mostren àvids per veure analitzat i desxifrat. Un dels números més venuts de La Maleta a la xarxa, es va recordar durant els parlaments del vespre, portava per títol Pensar l’experiència humana, avui.
Cultura humanística
Sota la morera de La Central, entre evònims, clívies i façanes interiors de l’Eixample, també van dirigir-se als presents dos dels autors de l’última edició de la revista. El biòleg evolutiu Tomàs Marquès va animar el conjunt de la societat a fer-se seva la ciència, i la crítica i comissària Gisela Chillida va traçar la continuïtat entre art industrial i art tecnològic. Del punt de creu al píxel. Després, entre la xafogor minvant de l’aperitiu, tenien lloc converses sobre espiritualitat, amb Daniel Gamper; sobre Orwell, amb Miquel Berga; sobre Rússia i el periodisme, amb Monika Zgustova, o amb Lorena Fuster sobre les traces que la relació amb Turquia i Alemanya ha deixat en la pell d’una Grècia sempre més calorosa encara.
La seva presència, i la d’altres -Carles Guerra, Josep Maria Martí Font, Antón Costas, Marina Subirats-, reproduïa la vocació interdisciplinària que anima la publicació. Poc abans, però, en l’últim parlament de la tarda, el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello havia cridat a recordar que el caràcter benjaminià, és a dir, transfronterer, de la jornada era doble. Se celebrava La Maleta, els seus 30 números, el seu trànsit entre les línies de vegades artificials entre les províncies de la cultura, però també que una seixantena de refugiats, creuant com Walter Benjamin les línies artificials de les fronteres per fugir de la barbàrie, acabaven d’arribar no gaire lluny d’allà, al port de Barcelona, amb l’ Open Arms. En un món de fenòmens desbocats que malda per entendre’s a si mateix cal celebrar que les publicacions que ens hi ajuden es consoliden i conformen comunitats cada cop més àmplies.
