Jo malverso, tu malverses, ells malversen...

EscriptoraEl jutge Llarena acusa Carles Puigdemont de malversació per l’1-O seguint un curiós mètode de treball. Si els col·legis electorals que vam fer servir l’1 d’octubre s’haguessin llogat aquell dia, se n’haurien tret uns calerons. Uns calerons que no es van treure perquè estaven ocupats per les urnes. Per calcular els calerons hipotètics ha encarregat un informe a una empresa que es diu SEGIPSA, que pertany a Patrimoni de l’Estat. I no content amb això, ha demanat una segona opinió a una altra empresa, Ibertasa, que –especulo– potser es dedica a la taxació a la península Ibèrica, d’aquí el nom tan ben trobat. Total, que el mètode especulatiu ha estat tan científic que SEGIPSA ha consultat Google Maps i tot, per veure bé les ubicacions. En fi, si Carles Puigdemont va malversar perquè aquell dia s’haurien pogut llogar els col·legis i no es va fer, jo també vaig malversar. Vaig anar a fer un pipí al meu punt de votació. Vaig estirar la cadena i em vaig rentar les mans. Acabo de consultar amb la meva sogra, que és un comparador de preus extraordinari, quants diners s’haurien pogut aconseguir si aquella aigua que jo vaig gastar s’hagués embotellat i venut. Un euro i mig.

Esclar que potser aquesta idea del jutge Llarena no acaba de ser entesa pels tribunals normals (jutges que emeten judicis sense prejudicis), de la mateixa manera que potser no acaben de comprendre que al músic Valtonyc se l’acusi de terrorisme per les lletres d’unes cançons. Llavors, per ser coherent del tot, el jutge Llarena s’hauria d’acusar a ell mateix de malversació. Ha encarregat uns informes a dues empreses. I aquestes dues empreses haurien pogut estar fent feines per valor d’uns diners. I no les han fet per culpa del jutge Llarena. Ara obriré Google Maps i em posaré a investigar el valor econòmic d’aquestes feines. Però després m’acusaré de malversació a mi mateixa, perquè en aquest temps hauria pogut estar escrivint una novel·la, que hauria pogut guanyar un premi.